He tornat a pujar pel camí de l'Alsina, fins aquí, res de nou. El divendres un sobre d'exàmens per corregir va caure damunt de la meva taula. Sona Kiko Veneno, diu que en un mercedes blanco llegó, que pena de muchacho dice la gente por los bares... Ponme, ponme esa cinta otra vez hasta que sarranquen lo cachitos de cromo y hierro al cantar como tu sabes... Em venen al cap les imatges del quatre L d'en Francesc quan tornàvem de fer l'Emilo del Pedra. Ja fot l'hòstia de temps, el mateix que fa que no veia a l'Adolf. Les darreres notícies que tenia d'ell eren que corria per Txiapas mirant de millorar la vida de la gent. Mirant d'omplir la seva de més coses. Un matemàtic amb el que vaig compartir moltes sobretaules quan estudiàvem a l'autònoma. Deixant-nos enredar pel Manolo Garrido en compes impossibles on venien l'Andrada i el Brascó. Manda cojones...
Prenc el telèfon i quedo amb l'Enric. Vol fer algo tranquil, després del malaurat accident de l'Andrés encara no s'ha lligat les cordes enlloc que no sigui el rocòdrom. M'explica que la Món Pastor també vindrà, però la sorpresa és que també ve l'Adolf Pomar. D'aquí que em sorprengui quan la cançó del Kiko Veneno em connecti amb ell i els records que en tinc associats... El problema de qui fa cordada amb qui el soluciono de la manera més original que se m'acut, l'Adolf i jo portem les mateixes vambes. Tothom sembla estar-hi d'acord. Lo de fer el camí de l'Alsina és més per cordialitat amb els meus companys, que per afany d'escalar. Ho proposo jo, doncs li vaig dir a la Món que li portaria un dia, l'Adolf encuriosit per la història del camí, ja sommia en enfilar-se per les mateixes plaques per les que un dia va caminar l'Alsina. L'Enric vol un reentré tranquil·la. Què més puc demanar...
Per la via recordo la tonada del Lobo López..., Soy como la Coca-Cola, no sé cambiar. L'Adolf s'enfila com la sargantana que és i jo que gaudeixo de retrobar algú que va donar-me la definició més compacta que tinc de respeto. Entre el mar de turistes del Monestir i el santuari Santbenedicte que hi ha al peu de la Prenyada. Entre la rutinària vida que tinc, he tingut i tindré, i la manera diferent d'entendre la vida que tenim tots quatre. Tot plegat, es qüestió de Respeto...
