Amb l'Enriquillo out of order, o algo així, quedo amb l'Edu per fer una sortideta per Agulles. La cosa al final es complica metereològicament parlant, i organizativament parlant. Al final l'Enriquillo no està tan fora com sembla, que sortit ho està sempre... La xemeneia Torres Homet de l'Esquelet ens fa de test. Una tú, una jo. La primera per a mí que l'hòstia és greu si no pilles el canto que toca. Al seu torn l'Edu fa el segon llarg desgrimpant i tot , donc es salta el primer bolt del segon llarg. La resta bufar i espantar núvols. Al cim decidim que com que només guspireja ens enfilem al Pingüí per l'Aresta Brucs. El primer jo, el segon ell. El pas tonto el fa molt bé i segur, per tant la cosa surt bastant reeixida. 
L'Enriquillo al seu torn fa La Silvia de la Miranda de les Bohigues un parell de cops. El primer amb la Maria José. La segona només amb la Maria... La resta del la estona, l'Edu i l'Olga s'enfilen pel Gep Llarg, mentre la resta entretenim a la canalla de la Maria i fem fotos de tot plegat. Un gran dia, i un garbuix de cordades com feia temps que no veia. Al final bocata de botifarra negra de Calaf al Baranna, cosa que comença a ser tota una tradició. Al final la vida no és tan complexa com sembla, no?.
