dilluns, 24 de març del 2008

Ascensió a l'estil alpí al Pony de Matalapera...



Una operació com aquesta s'ha de portar a terme amb rapidessa. El fred vent de la Mola ens congelava lo que rima..., per tant vam triar l'estil alpí. La darrera temptativa , amb éxit per cert, datava del 1 de gener dels corrents. Bé per l'Enric, del 1992, Güimper tot just havia tornat de la mili i a Jermann Bull , li continuava faltan un cognom, vull dir un bull. A lo que anavem, si has quedat a l'una per fer una fideuà climbera a ca l'Elena i l'Andreu, el tema no dona per molt. Si li afegim que havia sopat a ca'ls Mullor, trilirí , vamos. Llevat d'hora, passa a per l'Enric, i amb cop de ketxup fins el Karakorum català de Sant Llorenc de Munt, que si ets del llogarret sherpa de Mhat-allhà-Pera, mola un munt...
Jo que li dic a l'Enric que el diedret el faig jo, que ell ja farà el segon llarg. El diedret està net, toma rima , el segon ara té tres escarpes. Per cert el bloc de l'avantcim ja no hi és. Però en el seu lloc hi ha un munt de terra. I de l'escarpeta feta de macanolux, res de res.Amb el mòbil no es poden fer massafotos , ni bones,però la intenció és el que val. Qualsevol dia em cau i segur que suspen la seva primera llicó de vol.
Fotos a part, al cim hi ha una nova perpelina de més i una esarpa clavada fins l'anella. Vamos plan renove total. Sense estridències, ni extravagancies, la via ha quedat molt més segura. Felicito de tot cor als que hagin tingut tan bona ideai inmillorable inciativa, o viceversa.