dijous, 1 de maig del 2008

SORPRESA, TRISTOR, DESENCIS, RÀBIA, CABREIG

En poques paraules, el títol d'aquest post descriu com em sentia quan vem arribar al cim de la Portella Petita per l'aresta GAM i vem veure que s'havien endut un parabolt de reforç de la reunió-ràpel i havien desequipat la normal. Ara es rapela només de dos espits. Molta gent dirà que sempre ha estat així i que no cal res més. Quans grans escaladors han traspassat rapelant confiats en una instal·lació que havien vist moltes vegades... Tornant a l'expressió: sempre ha estat així, amb aquesta actitut encara aniriem amb calces i una llança. Per sort s'inventen coses noves que ens fan la vida més còmode i fàcil i fer-ne bon ús està a les nostres mans, d'això s'en diu progrès. També ens agrada progressar escalant i per això es necessiten seguros actualitzats, no uns que tenen quaranta anys i que el més fàcil és fer la cremallera. Alguns defensen que el nivell de l'escalada a minvat desde que apareixen els seguros d'expansió, però el grau que es fa ara, no es feia abans. També diuen que els escaladors d'abans passaven amb aquells burins, però és que eren nous de trinca i no hi havia res més. També es qüestionava anys enrera a la fabulosa cordada Anglada-Gillamon per burinar, ells creien en el progrés.

Em sorpren que hi hagi gent tan torpe, poc intel·ligent, egoista i se'm acudirien més qualificatius per descriure aquests personatges que es dediquen sistemàticament a desequipar, m'omple de tristor perquè en comptes de camaraderia hi trobarem rivalitat a la Muntanya, realment és molt trist. Dic torpe perquè algun dia es poden trobar que el que arrenquen, els hi faci falta, no sempre seran tan bons. Els califico d'egoistes perque sembla que volen tenir l'exclusivitat d'enfilar-se als llocs que desequipen, que ells són els més valens de fer-ho sense assegurances. Què no els espera ningú a casa? o és que són tant egoistes que no pensen que els trobaran a faltar? És molt greu el que fan, trobar-te a mitja tirada que hi falta un seguro, quan contaves ell, et pot costar un accident greu.

Llegint un article del Vèrtex al repecte, em trobo que parlen del sobre-equipament a agulles i després de la Portella petita, vem passar per la Bola de la Partió, on vem trobar que també s'han endut el parabolt d'entrada a la reunió de la primera tirada. Aquest parabolt s'havia col·locat al costat d'un burí. per tant estem canviant una peça vella per una de nova i així protegim el pas delicat de la tirada. Ara, en una tirada de quaranta metres hi ha dos seguros bons i el burilet, això és sobre-equipament?

També en l'article es comenta que les assegurances de nova generació malmeten la roca i defensen el pitonar. Tots hem vist fisures pitonades desgastades per l'efecte de clavar i desclavar.

Em sorpren que la federació no es manifesti en contra del desequipament de vies i en canvi publiqui en la seva revista Vèrtex i en conseqüència faci costat a gent de concepte minimalista en quan a seguretat. Volen tenir menys llicències? Si no ens sentim recolçats per la federació, haurem de treurens la llicència a França?

M'agradaria que aquest escrit anés més enllà del nostre blog i fer pensar a gent que estima la muntanya, l'escalar, l'excursionisme i tot el que té a veure amb aquest entorn. Jo ho faig, m'ho han transmès a casa. Sòc un romàntic, estimo les pedres i m'agrada enfilar-me al cim de les mateixes, com feien el meu avi i el germà de la meva avia Rosita, en Josep Barberà i Suquè. Tots ells volien que tornés a casa i que anés a vies segures.



Salutacions i bones ascensions a tots.



Enric Mullor i Sans

10 comentaris:

Andreu ha dit...

Estimat Enric, dignisim nebot d'en Josep Barberà : les tevas paraules son sabies i la teva amistat veritable.

Qui no vulgui que no xapi, que calen donants d'organs experts en espectacles verticals.

Una abraçada, amic !

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Entenc el romanticisme, no l'exclusivitat. Valoro la seguretat, no menystinc el repte. En aquesta dicotomía em trobo cada cop que surto a fer el mono per una Aresta Brucs . Malhauradament , en aquesta activitat , que no m'atreveixo a qualificar d'esport, hi ha molta hipocresia i falta a la veritat.
Entenc que ens sàpiga greu perdre segons quines coses , que en un passat no massa llunyà , crèiem millors. No puc entendre que algú cregui que allò que ha conegut sempre romandrà de la mateixa manera . És poc respectuós foradar en excés una roca, és poc respectuós passar com un heroi, i comdemnar a la mort als que no estàn a la teva alçada. Entre aquests dos extrems hi hauria d'haver una zona d'equilibri , ja no dic ni un punt. Jo surto a escalar, només escalar , miro de ser respectuós, amb l'entorn, amb els companys...A cops hem de pagar un preu , segons com elevat.
Cap , i mi jugo el collons, dels que desequipa , i propossa aquests sanctuaris de l'escalador típic montserratí, tornaria a escalar amb els mitjans que es van fer servir. Jo , que vaig començar a fer el mono per les araestes brucs amb botes i cletes, sempre recordarè el pare un dia que va tornar de fer l'aresta del Sentinella amb els primers peus de gat: Això és la Hòstia nen...
ni parlar de la corda a la cintura els invents, les cordes , quines cordes,...Bé millor no continuar.
A qui li faci ràbia compartir activitat amb massa gent, dir-li que a mi segons com també, però noi , els programes de la tele , els gps's , el geocatching, el coronel tapioca , el Decartón,...Qui vulgui tornar a veure la regió d'agulles tal com era comencem per enderrocar el refugi, si deixem-ho tot ben net. El patronat bé que ho està fent a altres indrets del serrat , no???.
En definitiva , una mica de respecte, per tots , començant per mí, si és que he ofés a algú...

Anònim ha dit...

Benvolguts companys,

Ja sé que ara faré d'advocat del diable...abans deixeu-me que em posicioni a favor dels reequipaments, sempre i quan es facin de manera racional.

L'argument de "no xapar" de "escalar amb corda de cànem i espardenyes..." etc, són argumnets que el que rforcen és el fet que CADA ESCALADOR pot adaptar la dificultat ( duresa fisica i expoosici´ño de una escalada), al seu gust i necessitats, de manera que, seguint el vostre concepte d ela escalada, NO EXISTEIX el concepte de PRIMERA ASCENCIÓ.

La PRIMERA ASCENCIÓ ( o també un equipament per dalt), el que fa és determinar un recorregut, una disposició d'unes assegurances, i la qualitat de les meteixes. D'aqui en surten vies "exposades", "superequipades", assegurables amb mitjans nets, etc...Generalment és fàcil quines eren assegurances de PROGRESSIÓ ( puntes de claus, tacs ,caps de burí, filferros, etc...i quines eren de protecció ( claus, burins, espits, etc..)..no costa gaire mirar si allà es podia posar una bona assegurança i no es va fer per donar més exposició a la tirada, per anar ràpid, etc..o si, donats els mitjans disponibles en l'època, l'aperturista va col.locar una assegurança el més sòlida possible

A partir de l'envelliment del que els primers ascencionistes van deixar, es planteja el fet de REEQUIPAR unes assegurances que, pel pas del temps, ja no proporcionen LA MATEIXA SEGURETAT QUE cercaven ELS PRIMERS ASCENCIONIESTES en col.locar-les.

ACTUALMENT ens trobem amb diversos casos de vies:

Vies exposades amb assegurances velles

Vies no exposades amb assegurances velles

Vies que originalment eren exposades però que després de certs reequipaments van deixar de ser-ho...amb assegurances velles.

El criteri de reequipament NOMËS cal que sigui un:

Substituir anclatges vells per anclatges nous, de qualitat similar a la que pretenien els primers ascencionistes en col.locar-les, a la mateixa situació. Aqui un esforç de "investigació" permetria saber si en una via el que actuyalment hi ha és "original" o no...

Amb aquest CRITERI tant SIMPLE es permet de actualitzar les vies velles, conservant el seu estil i dificultat ( fisica i mental) que originalment, i tenint en compte que actualment es disposa de millors elements que en obrir-les.

LA altra opció és REEQUIPAR amb criteri més o menys esportiu, de cara a uns estàndarts de seguretat acceptables per a qui els vulgui escalar...evidentment aquets estandarts són PERSONALS i SUBJECTIUS, el que permetria que qualsevol reequipament es faci a gust del consumidor, sense tenir en compte l'aperturista i estil de la via...hi ha qui pot pujar a la PORTELLA grimpant, hi ha qui necessita el burí que hi havia, hi ha qui necessita tres bolts i hiha qui no s'ho veu i necessita de un cable de ferrata..¿quin és el límit?

Igualment si un aperturista decideix obrir un A3 amb ploms i el reequipador, al cap de 10 anys considera que els cables dels ploms estan vells i podrits¿Pot reequipar la tirada en Ae de parabolts donatq ue no són segurs?

Crec que el problema és que CADASCÚ tira cap al seu costat sense tenbir en compte el més important...la via i l'aperturista...i això és molt trist..em sap tant de greuq ue cusin una via normal de IIIº a parabolts, com que els treguin de una via esportiva en un lloc "clàssic"...es tracta del mateix error!!!

El més curiós és que escaladors "clàssics" reclamen més seguretat, per tal de seguir escalant vies que abans feien amb menys medis..i escaladors més "nous" reclamen "puresa" i "ecologis" quan a casa seva ja han foradat tota la roca que han pugut.

Potser seria qüestió de reflexiuonar una mica pensant de manera més simple (menys en nosaltres), tractant de conservar un patrimoni de vies que gent ens ha deixat a base de suor i il.lusió, i mirar de RESTAURAR enlloc de REEQUIPAR...

En cap cas tothom qui s'oposa a els criteris ABSOLUTISTES de reequipament està en contra de que es faci, però hi ha un espai molt gran entre el reequipament de la POrtella 8 i tantes altres), tal i com es va fer, i el fet de DESREEQUIPAR la mateixa..i en aquest espai hi cap la majoria de la gent que no és tant radical, que vol gaudir de l'aventura sense que li petin els anclatges i que creu que l'escalada és un esport on hi cap tothom però cadascú en el tipus de via que s'adiu al seu gust i capacitats...no a l'inrevés!!!!

El problema es que sovint els interlocutors no pertanyen a aquest grup...

Salut i boes escalades

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Benvolgut anònim, estic d'acord amb el que exposes . Malhauradament no sempre podem consultar a l'aperturista( no crec en l'espiritisme, ho dic pels morts , no pels fantasmes). He llegit que en el cas de la Mas-Guasch del Puntal de l'Albarda tots o part dels aperturistes vam reequipar nou per vell. En el cas de l'esquelet , crec que es va seguir una filosofia semblant...Ara, i crec que pel teu post ets assenyat , respectuós i experimentat, no entenc massa bé lo de l'arqueologia del reequipament.No entendria, que canvièssin el tros de tub de PVC de la Valentín-Casanovas de la Paret de l'Aeri,...ni els "melilles"de l'Anglada-Cerdà del Frare, ni les xinxetes de les Arestes Brucs de les Bessones, sobretot de la Inferior. Tampoc entendria que metrallessin la Navarro de la Cadireta( flipa mandonguilles!!!), ni l'Aresta Brucs de la Vella ( En Cerdà era d'un altre planeta...). Pero la veritat, on puc trobar els mànecs de finestra de la GAM de la Cadireta?. Per cert tinc un amic que en un obrir i tancar d'ulls va fer cremallera a l'Antònio Machín de la Paret de l'Aèri, a l'Anglada de la Cadireta i el tercer cop a la Flip Matinal de Diables...Encara recordo la seva filla quan li diu , Papa escalar no , eh?. I treballo amb un que va tornar sol de l'Anglada de la paret,...no ha tornat a ESCALAR MAI MÉS.
Escalar és una activitat molt personal, escalo amb mi, però també em sento responsable del que vindrà darrere meu . La GAM del Bisbe , ja es va reequipar un cop, o dos, i la veritat...a partir d'un cert temps , o nivell, hauríem de parlar-ne molt de com fer les coses. Estic d'acord amb el respecte. No sé com manegar lo de l'arquologia. Tampoc voldria ferir a ningú, però sempre he trobat auest tema espinós.

Un cop al bar , jo el primer , menystenim el que acavem de fer. I encara recordo unes paraules de en Joan Cerdà quan li vaig demanar informació sobre una via: Noi, et farà falta això , això i això. Si has fet això , és semblant a aquell pas, i com l'altre, ...La resta de gent del refugi , o no va dir res , o van dir un munt d'animalades. Ell va ser l'únic que va ser franc, sincer i honest(1985). Quan trobo a faltar alguna d'aquestes coses m'entristeix. Algunes agulles, per desgràcia estan molt llimades , d'aquí a que la dificultat o seguretat no sigui la mateixa. Si la zona és una zona d'escola , fora lògic posar algun parabolt...
La veritat ho veig complicat, però no impossible...

Enric Mullor ha dit...

Les persones que tenen ganes de posar-se ho fan, només cal cedir en alguns punts per ambdues parts.

Estic d'acord en les opcions que plantejeu per al reequipament de vies obertes temps enrera, de substituir lo vell per lo nou, havent-nos de posar en contacte previament amb els aperturistes, en el cas de que sigui possible. Ara bé, entenc que els nous seguros han de ser actuals, que facin la feina. Igual que el temps modifica les roques: erosió, desprendiment de preses, etc... també ens porta noves tecnologies, assegurances, peus de gat, cordes, talabards,... El respecté és una de les millors virtuts de les persones i hem de mirar de ser respectuosos, però crec que és un error voler ser massa puristes, dons la vida passa molt de pressa i deixareim passar l'opotunitat de gaudir.

El meu amic i company fent el mono per l'aresta Brucs té una visió més amplia que jo al respecte, dons ha viscut l'evolució dels materials desde petit. Jo venia de l'excursionisme i quan vaig començar a enfilar-me ja existien els peus de gat. De fet, el meu esport de base és la bicicleta de carretera, on vaig competir durant molts anys i ho vaig deixar precisament per no viure les miseries de la humanitat. Tenia l'esperança que aquest mòn fos diferent, però veig que no.

Escalo per disfrutar d'una activitat que m'omple en molts sentits i per gaudir de la companyia amb qui compartim aquesta activitat. No m'agrada penjar-me medalles, ni vacilar del que he fet o del que tinc en projecte. Vull passar desapercebut, tot i que m'agradaria que en un futur algú es poguès beneficiar de la meva experiència. Però lo del desequipament clama al cèl i crec important expresar la disconformitat.

En quan a les vies noves, crec en el bon criteri dels aperturistes i l'ús que hi vulguin donar. El que no trobo correcte és que perquè no seguix els critèris d'alguns, es desequipi. Una mica de respecte també per la feina dels demés. Lo de la contaminació ho trobo una excusa, dons contamina el mateix un burí que un parabolt.

Seria convenient arribar a uns acords entre tots els escaladors, tant pel que fa al reequipament, com per a la apertura i comprometrens a respectar-ho. El més correcte, desde el meu punt de vista, seria que la federació fes de moderador, edites i fes respectar els acords als que s'arribés.

Enric Mullor ha dit...

En la primera frase m'he oblidat la paraula D'ACORD. "Les persones que tenen ganes de posar-se d'acord ho fan

Anònim ha dit...

No entenc el ficar per el mig els peus de gat, les cordes modernes o lo que siga. Tot això no canvia la roca. No estem parlant de que abans els escaladors anaven ab espardenyes d'espart, això dona igual. Sí, si hagueren tingut peus de gat els hagueren gastat, clar. I si hagueren tingut spits en compte de burils tambe els hagueren gastat. Normal. Pero ficar com a excusa el progres del material personal per a foradar de mes la roca, me sembla fora de lloc.

Una cosa es el progres del equip personal, i un atra modificar les vies i la roca excusant-se en que "es el futur", "es mes modern", "es mes gaudible", "els puristes estan ancorats al passat", etc.

Estic d'acord en lo que haveu comentat per aci, restaurar si, sobre-equipar mai. Els burils nous aguantaven mes que un spit vell, en general. Crec que el peça x peça es lo natural, i lo correcte, lo que respecta la via, la roca, i el caracter de les vies. Esta clar que hi han dubtes puntuals (claus trencats on no ne caben mes, impossibilitat de saber si eixe spit es original o no...), pero son aixo, temes puntuals, que no deuen de distraure lo principal del re-equipament. I lo de sempre: re-equipar no es sobreequipar o equipar com a u li dona la gana. Es restaurar les peçes que hi havien originalment.

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Estic d'acord en quasi tot. No estic d'acord en que la roca és sempre la mateixa. No cal anar a Terradets, (CADE i Moltes altres), ni a la normal del Cavall, ni a l'esquelet , o a la Portella. O a la que de fa molt temps em fa pànic de lo llimada, la Cerdà-Riera de la Palangana. També la Gómez-Xalmet de la Prenyada. Hi ha algunes vies que pel pas del temps són més perilloses ara que abans. Jo de petit sempre li deia al pare lo de netejar-les amb algun acid . Ara , ja sé que seria una contaminació....bromes a part el que sempre he cregut és que les vies s'obren per sota. I quan algún cop ho he fet , la vida me la he jugat jo. El que feia de segon ha procurat protegir la tirada adientment. Per una altre banda recordo vies com la Bluesnake de la Bitlla on els burils estan molt lluny, però molt, ara no seria capac de tornar-la a fer. Menys pensant en que m'han canviat un buril vell per un de nou. Suposo que si si fos un parabolt. Ara jo no soc ningú per decidir-ho. I parlo d'aquesta via , per que en el seu moment per a mi era una mesura de grau. No sabria dir si està equipada o oberta, però dubto que es repeteixi gaire...
a l'Aresta brucs de la bitlla algun dia algu pendrà mal, però jo no hi posarè cap parabolt que per alguna cosa hi han friends i tascons. El pitons vell , ja sé que els haig d'anar a buscar a certes biblioteques personals o botigues ...fetitxistes a part , amic anònim, estic bastant d'acor amb tu.

Enric Mullor ha dit...

Crec que bàsicament estem d'acord en quan al reequipament d'una via, de canviar lo vell per lo nou i mirar de conservar la filosofia de l'aperturista o millor comptar amb ell, si és possible.

Ara bé, en el cas de que a mi em donés per obrir una via, miraria de protegir els passos claus amb parabolts i deixar la via perquè la gent no es faci mal. Francament, tindria un càrreg de conciència si algú es matés perquè he assegurat malament la via. Es per aquest motiu pel que no puc entendre que hi hagi gent que s'endur equipament de les vies. Ara em podeu replicar dient: Es que foredaràs en excès la roca?. Miraré de protegir els passos clau i a on una caiguda pot ser fatal. No es tracta d'assegurar en excés, sinó bé.

En quan a si s'ha de foredar massa per col·locar un parabolt, com deia al article: només ens hem de fixar com quedem les fisures pitonades i despitonades i els puristes accepten aquest mitja.

Anònim ha dit...

Hola companys...

Respecte a "restaurar" les vies, evidentment no es tractaria de trobar els mateixos materials sinó de intentar que els que posem no desviurtuin el sentit que es va donar a la via per part dels aperturistes, i que l'EFECTE sobre la psiqque dels repetidos ni empitjori ni millori.

Evidentment el sistema non és ni perfecte ni infal.lible, però és millor que passar per sobre una via comnun bulldozer actualitzador a base de parabolts.

"melilles" o rivets: s'entésn que són seguros de progressió, com els ploms o els rivets actuals, sense una intenci´ño clara de protegir. es poden substituir per rivets o burins actuals. ex. Burinades concretes de la A. cerdà de l'Aeri

Burils més grans: depèn si són en un Ae o enmig de una tirada. esta clar que enmig de una Aresta brucs si algú es va parar a burinar ( que no sempre són originals, com els de la bessona inf.) era per priotegir-se...un parabolt normal és una protecció moderna amb una intenció equivalent. Millora el que hi havia ( evidentment), però no és un pas enrrere respecte a la exposició que l'aeprturista va voler donar a la via...ara hi posaria un parabolt o un spit...

en els Ae, on s'anava en artifo i per feina, els bolts de 8 mm són més equivalents, i si es vol apurar en lliure l'efecte "minibolt" és molt semblant. No emn referixo a "sisenes" tirades de l'Anglada de l'Aeri sinó burinades tipus Albert Iglesias i similars.

Claus: Claus nous i tal

Tacs: Tacs nous i tal

Reunions amb expansions: Bolts 10-12 mm.

respectant situació i col.locació dels seguros, i amb aquestes poques observacions un reequipament s'assembla prou a una restauració, deixa que els repetidos no corrin més risc que el que pretenien els aperturistes, i s'allarga la vida de les vies.

Ah..si els rivets del Anglada han aguantat ( i aguanten) 40 anys llargs a l'Aeri, uns burins nous, posats amb taladro aguantaràn 40 anys més..això és tant greu?

Salut i bones escalades a tothom.

PD: Aprofito per dir que TAMBÉ sóc un fanàtic de l'escalada esportiva, que talibans m'han petat vies i que montserrat és la zona més bonica del món.

Ah, i que admiro que la gent conservi tantes ganes de trepar sempre sigui quina sigui la seva edat.

Dew!