I tinc el teu somriure al meu salvapantalles...

Tan fàcil com proposar-ho. Així que marxem. Quedem , si quedem, una hora abans per comprar al súper tot el que creiem que ens caldrà. Pels passadissos planegem les coses. Què escalarem , quan, on dormirem , que menjarem...Ens discutim per veure qui no paga. Pago jo , que tinc feina fixa, collons. Pugem al cotxe i cap a Montserrat. Carregats com a burros, bé, tu com una burra. Al refugi d'Agulles li envio un missatge al Harry. Estarem fent l'aresta de la Roca dels Poetons. Ell contesta que està al súper. Pos fale.

Escalem, fem classe de tècnica, xerrem i si mola, prenem el sol. Estem de vacances. Traaaaanqui...Al refugi decidim que en Harry ens faci el sopar. Excel·lent , per cert. Xerrem animadament. Ell fuma la seva pipa, jo enyoro la meva, la Carlotta fa fum amb un Camel, tunnejat??. Anem a dormir. Pateixo per ella , diu que pateix insomni. Al cap de cinc minuts ronca com una marmotta. Tia , a que has de venir aquí més sovint...

L'endemà anem a l'Agulla del Sol Ponent, a la Pelada. Jo no estic per massa floritures .Tornar dels Alps i marxar de patrulla un altre cop no és tan fàcil com sembla. Escalem i fem classe. Tot és molt lent. No tenim pressa, aquí la pressa no és bona consellera. Repassem totes les operacions dos cops. Desfer les cordes, lligar-se, muntar les reunions , el com i el perquè de tot. Allò que en un rocòdrom no té sentit, aquí, es torna crucial. Teoria i pràctica, que les escalades es celebren sempre al bar. Primer tècnica, que el grau ja vindrà...ella sembla que ho accepta i ho entén.

Tornem cap a casa i ja al cotxe em dius que quan penjaràs un post. I jo que penso..., ara que ets fora. Ara, que no pots llegir-lo. Ara, que no ets per aquí,...ara, que he trobat el teu somriure al meu salvapantalles...