Tres és un nombre màgic...

Divertir-se, aquesta és la consigna. Com no, amb l'Andreu, l'Agustí i la Carmeta. Resacossos, o sigui amb els cossos ple de resaca. Com mola això de dormir una hora més, per mi com si ho volen fer cada cap de setmana. Aquestes són les meves cabòries mentre fem camí cap el que vindria a ser , sobretot pel nostre lamentable estat, el més assenyat objectiu. La màquina de tren, aresta facilota de tercer superior , de los de antes. Per dir-ho ràpid i pronto, de tercer res de res, quart grau i un parell de passos més que tontos. El grau, , el dels passos tontos, cinquè diria jo. Ara si hi ha qui fa el dauet amb estreps , i després diu que és quart..., pos eso. Pel que fa a l'equipament, correcte, però d'espits, vells i segons com bastant mal posats. La reunió, si ,vam fer reunió, tres burilets i si saps muntar reunions una savina. El tram de sortida al cim, descompost. En Cardonetti, susceptible a la mala roca, sense loctite entre el material, opta per lligar un romaní amb un kévlar i posar un tasconet. Es noten els seus màsters en riscos laborals. Resumint, a part de la rave il.legal per part del club supertres a la regió d'agulles, l'excursió resulta memorable. Dic excursió, per que lo que és escalar , aquí a Agulles, no deixa de ser un art. Riure molt, posar algun que altre friend, plaquetes i moure el cul amb certa gràcia per les arestes brucs, és el que de moment m'agrada fer. Lo del siscé ho deixo per una altre vida. De baixada sento un martell que dringa. Per mi que és alumini , diu en Cardonetti. Asenteixo amb el cap. Ens creuem amb multitud de famílies amb canalla, amb uns que van a fer una fideuà dalt d'una agulla. Per qué no, si jo feia foc a peu d'agulla per coure les butifarres,(... vaaale èren els setanta). No si al final no trobaré estrany que un equip de temps d'aventura filmi un concert de pandereta balcànica en una reunió de coperheads, això si, patrocinat per Zarahome i Verticoutdoor.Mentrestant no sento als companys que em criden des de la reunió per què motos avions, i part del club supertres, fan xerinola pels serrats. I jo que no entenc res quan em diuen que prohibiran escalar. Treeeees, és un nombre màgic...,no si ja voldria veure jo a algun que jo me sé fent tercer per alguna Aresta Brucs. Massa plàstic desplomat, massa tele, Tapioca, Decartón,...Això si convivència. Que no falti mai la convivència. Un cop a Can Masana no sóc capac de trobar el cotxe, i això que a l'Ikea no el perdo...Mira, que no entenc res, sobretot lo de les prohibicions...