dimecres, 3 de desembre del 2008

Fa Riure El Dir-ho...

Tinc fred, sopo amb el putu goretex, el polar,...,al final si que sembla que estigui al Solvay. Quin dia, ara que tinc fil , escric una estona sobre l'escalada del diumenge. Total , escalar no vam escalar massa. El tema era sortir. Així que en un cop de Ketxup ens plantem a la regió d'agulles , previ pas pel Bar Anna. Fa tan tamps que no hi anava que no conec ningú( un mes mínim). Al parquing de Can Massana regalen algo , n'estic segur!!. Si no de que tan de cotxe. Res, que no trobem als que regalen algo, així que cap a la Miranda de les Bohigues. Lo de miranda serà per que segons com acabem mirant cap a Cuenca. El sol bé, el vent que s'emporta els núvols , mm no. Primer llarg, Berni passa tu, que jo vull el segon(paraules d'en Supercardona..) . Segon llarg, Cardonetti, que si fa molt fred passo jo..., al tercer parabolt em cedeix amablement el cap de corda. Per cert anem amb una Mammut de 8,9 mm i ja està. No pesa res, de res ,de res...Arribo al parabolt ,m'afluixo la motxilla,...p'arriba. Al darrer parabolt m'ho remiro un parell de cops,... reposo un cop,...passo la corda i m'agafo,mmmm. El mitjons són massa gruixuts i la meva pell massa prima. Si vull volar ja ho faré pel pont , però en avió.
Mentrestant cinc cordades, o més , s'enfilen per l'agulla. Alguna que altra controversia, suposo que algun comentari mal entés amb una cordada que fa l'aresta Brucs..., i pensar que dos dels espits que hi ha els va posar un que jo sé. I pensar que jo l'havia fet sense que hi fossin..., i el cabrón del meu pare dient-me posa algun pitonet , no?. Que tonto que era amb quinze anys...Però pujava tu. Ara faig com el viejo, li demano permís a les pedretes abans d'agafar'm-hi. Sembla que funciona.
No entenc res de res, escalada clàssica?, cony si la Daniel S.A. ja té més de quinze anys , també deu ser clàssica?. Els meus alumnes em diuen mòmia i no en tinc quaranta. Deu ser que això de posar noms deu ser una manera de diferenciar-se. Jo crec que surto a escalar, tots sóm escaladors ,no??. De fet, fa riure dir-ho, sobretot amb aquest fred..

2 comentaris:

TRanki ha dit...

hehehe,

Bones reflexions bow...a tots ens arriba el moment en que mirant enrrera el passat és un record cada cop més llunyà...tantmateix viure el present i creure encara en el futur és el que ens ha de fer tirrar fanàticament endavant.

Jo ja vaig fent un llistat de "clàssiques" per quan em costi fer les actuals...i ja em veig pel càmping amb el TACA-TACA ficant-me amb els jovenets i coantant-los les preses..i explicant anècdotes...rotllo entre HAus, Marcel i pare BAsili, com quan nosaltres també teníem 15 anys.

ës la roda de la vida..l'important és ser-hi encara!!!

Salut!

Andreu ha dit...

A veure quan anem a escalaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaar !

una abraçada