El retorn

Bé, ahir l'Andreu i jo vàrem anar al parvulari per fer un revival i per preparar l'excursió d'avui amb el Bernat. Com que ahir no vam dur la càmara, no hi ha fotos. No fotos, no blog.

Al que anàvem, doncs. Avui el Berni i jo hem anat a fer la GEDE del Frigi. Jo estrenava gats i calia provar-los (Encara que sembli casual, us heu fixat que els gats fan joc amb la samarreta i la motxilla? És que quan una és divine, és divine). Com que el que sap és ell li he confiat la càmara de fotos, la qual cosa que només hi surto jo, excepte les de dalt de tot, on hem trobat un parell d'amables escaladors que ens han retratat.

Anem per feina. Quatre llargs. El primer fàcil, tot i que els gats nous feien una mica de mal. El segon llarg l'he pujat molt bé, sense problemes. Els peus ja s'havien escalfat i no feien tant mal. Llavors el Bernat em diu: "Mira per on va la via d'escapament" I m'assenyala un llavi de roca. I jo contesto: "Doncs quina sort que no hem d'escapar". "No, que s'ha de seguir per aquí" Ostres!!!

Com que no hi ha cap altre remei, hem saltat el llavi i hem seguit fins una reunió que semblava una saleta, passant per un "seguro" fet amb les restes d'una llauna de sardines rovellada. I per fi el quart llarg, sense massa història, i a la fi a dalt de tot del Frigi. És la segona vegada, però l'altre cop hi havia boira, o sigui que la vista era nul·la. Tot això amenitzat amb música de sardanes. Sardanes i Montserrat, buff...

Després de la baixadeta, com que ens feia por haver fet poc exercici, hem baixat per les escales al trote i hem arribat a baix en un no res. Demà us diré com van els cruiximents.