Its blowing in the wind

Fotia un vent de collons, de collons rodons. Feia temps que no em posava els gats...El lloc triat era el Llensolet, a Collbató. L'aproximació ha passat ràpid xerrant amb el mestre Cardona (45 min) i ens hem plantat a peu de via després de deixar el cami de les bateries just passada la senyera pintada a la roca. Hem hagut de pujar ajudats d'un cable instalat a la canal.

Hem fet vies ressenyades de IV i IV+, de 20 i 30 m i de bona roca, amb permís del fortíssim vent. Espiritualment parlant ha estat una retrobada amb la roca i hem brindat a la salut dels mestres Soto i Bassas amb els quals esperem fer cordada tan aviat com ens sigui possible.

Tornarem aviat a provar les vies de més grau un dia més adient tant pel vent com pel sol, que avui ha estat molt molt tímid.

Després de fer dues vies hem anat a cel·lebrar-ho com cal, perfectament atesos a un restaurant local amb fama molt merescuda i nom difícil de recordar.