diumenge, 17 de gener del 2010

Fent l'esgarrapacristos per Cabrera....

Tenia que ser un cap de setmana alpí. Aquest cop sí, lo de la setmana passada va ser extra. La cosa estava ben planejada, marxar a fer els Encantats. Tot i que el parte molinero, el del temps, el del cuchillo jamonero de regalo no, tenia els seus contras, doncs els pros, èren bàsicament nostres. Cal tenir en compte que lo de l'operació de la meva mare, ja estava sota control. Per tant, lo d'haver jugar a lladres i serenos amb el meu cunyat va fer desbordar totes les meves previsions. És lo que té...Després d'abortar la sortida, dormo una mica. De les darreres vint i set només n'havia dormit tres. Sort que el parte molinero donava vidilla. Hi ha dies que sembla que hi hagi una conxorxa..., passa el dissabte i torno a quedar amb en Guillem per mirar de fer alguna cosa avui. Aquest cop li proposo esportiva, descartant atractives ofertes escalatòries per Subirats. Lo de atractives va amb segones. Decidim anar a Cabrera on l'orientació, l'aproximació, el tipus de roca i un afer pendent amb una infermera, ens sedu..., res que no sembla tan esbojarrat.
Menys sobats i molt motivats, doncs l'indret sembla presentar una finestra viable meterològicament escalatòria, arrivem a puesto. La cosa pinta bé, com fa molt que no hi havia estat mai, passa davant en Guillem. A peu de paret, el típic embotellamiento de la Ronda Litoral. Tot deu fa coses fàcils per tant ja escalfem amb una cosa rara, però guapa. La continuació està clara, en Guillem entra en conversacions amb l'infermera(degenerats, és una via, no sé quines guar... imagineu). L'altiva infermera te una entrada bloquera, la continuació és asumible , però per sortir cal fer una jirimèjia per damunt d'un sostret. El tio soluciona elegantment els seus problemes, ai Mariano , però ara em toca a mi.
Amb les cintes posades, no totes, doncs en Guillem fa curt i en treu alguna, sembla factible. El sis bé, no és ni de lluny el meu grau, en alguna època en vaig olorar uns quants. Ara, em fa de terra promesa. M'enfilo a per el primer tros. M'ho miro..., derrapo al primer intent, però al segon passo. Content com estic em deixo anar de mans i faig el pallasso movent el cul a lo Homer Simpson. Els passos d'adherència a vegades permeten aquestes coses. Surto a per la resta, que passa ràpid fins el sostret. Allà després de mirar-m'ho una bona estona i volar un parell de cops, pillo. El darrer cop ja ho tenia a tocar. Un altre dia amb sol i sense tanta humitat i torno, em prometo.
D'allà anem a fer un sis a??, que em surt sense problemes. Altrecop m'aprofito de les cintes posades per en Guillem. El castell de Burriac desapareix, la vista del mar, també. La boira ja ha deixat de ser pixanera per passar a ser una lluvia dorada en tota regla. Canviem de zona, total, jo vinc de turista. Després d'uns breus instants ens trobem sota d'una altre placa, mes llisa que el meu encefalograma i el dels meus alumnes a primera hora del dilluns. Està mullat, bé xop, però en Guillem que avui va en mode Coyote i porta uns peus de gat de la marca ACME, desestima les condicions. El final, com totes les vegades que et poses en mode Coyote....Resultat dues ungles que no han resistit i en Guillem que em diu, no et sembla que ja en tenim prou, i jo que li torto: mic mic...
Al final, a sugerència d'en Guillem, parem al Lolita-4, que per ser una rostiseria te un nom de puticlub...Nen, l'oferta 2 con una de vino, clocletas i patatas gajo. Carregats amb tot això arrivem al Solvay on descansem, mengem i planegem. La setmana que vé ho tornarem a provar, aquesta , com a mínim, ens ha deixat fer l'esgarrapacristos...

4 comentaris:

Azznonimous ha dit...

És curiós, però últimament, cada cop que sortim plegats a fer esportiva en veiem una de cada color:

Avui ha estat una noia que, molt valenta, no li trec el mèrit, sota l'estúpida pressió dels amics, ha decidit practicar els "saques". I ho ha fet ... sense casc i en el pitjor lloc. Resultat: turmell torçat, ensurt i cap a l'Hospital de Mataró.

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

No si no eres l'únic fent el Coyote, algunes tenen uns amics que més que coiots semblen...

Quino ha dit...

Que sapigueu que una cosa semblant a la teva cronica m'ha passat avui a Cellecs, amb un final una mica mes subrealista, acabant la festa en un bulder-zulo de 9m2 de superficie a argentona on 11 persones hem fet.... el paparines, jejej... vosaltres dos sou els meus idols, ejje

Azznonimous ha dit...

"com fa molt que no hi havia estat mai" ... que bo nen!

No ho acabo de pillar això Bern ... crec ...

Quino, el bloc l'heu fet rollo "enredo de MB", no? "ahora mueve el pie y yo la mano, no eso no es una presa ..."

Bern:
sector clàssic
- Sinuosa, V
- El Caprici de l'Infermera, 6b
- L'Aresta final, V+

sector amazonia
- Via de la vespino, 6a+ (esgarrapada)