TIM, la xemeneia : Paret de Sant Jeroni...

Feia massa dies que no em lligava les cordes. Una lumbàlgia, el final de curs rollo Peuterey, i que collons que tenia massa cosses al cap. Igual que un dia a l'any et mulles, un dia a l'any t'enrreden, pilles, un dia a l'any descobreixes que encara no estàs per anar a la mateixa estanteria que les maraques d'en Machín. Avui ha estat una barreja de tot plegat afengint-hi que compartia corda amb en Miquel Vilaplana per primer cop. Ahir dilluns al club ni deu podia escalar, res que ja sortia per la porta i tot d'un plegat en Miquel apareix. I jo que penso i dic : I tu que?, vols anar a escalar demà?. Cony i el tiu em diu que si... Després d'una bona estona xerrant sobre què, on i quan, quedem entesos en l'on i el quan. El què el decidim a peu de paret...
Son les set del matí, en Miquel ja m'espera a la cantonada. El nostre destí és la paret de Sant Jeroni, la TIM sembla l'opció més plausible. Lo de viable no ho he tingut clar fins l'abracada cimera. Així que ens fotem una alegre patrulla fins el cim de Sant Jeroni, via escales dels pobres, Plà dels Ocells..., toooota una excursioneta. Al cim segueixo en Miquel fins els ràpels, previ abandó/ocultació de les motxilles. En un parell de ràpels em trobo en mig d'un revival de l'Operació Montserrat Pam a Pam, però en comptes de seguir al pare o a en Josep Barberà segueixo a en Miquel. A peu de via el company em demana fer el primer llarg i jo que li agraeixo...
El llarg és gos. Brut i difícil de protegir, si més no la reunió és mínimament digna, té un buril nou. Els altres tres..., deixem-ho estar. En Miquel ha posat tascons, aliens, ah!, si! i dos burils a tres metres del terra. Arribo a la reunió, ara em toca a mi. Al meu cap ronda la famosa frase d'en Paquito a la Valentín: Berni passa tu, o ens tirem... Avui fa un bon dia per morir?. La primera cosa que puc posar és un omega pacific a una dotzena de metres de la reunió. Més amunt poso un alien, un camalot del 3 i a una dotzena de metres abans de la reunió un altre alien. Més que pujar segons com tinc la sensació d'haver fornicat amb tots els líquens del llarg. La confusió de la nostra ressenya afegeix una desena de metres al llarg. Total, 40 metres de hardcore, per arribar a una reunió de 4 burils, 2 sense plaqueta. I lo content i tranquil que mi penjo. No és broma, amb lo que he patit pensant que m'havia saltat la reunió...
Arriba en Miquel molt ràpidament, però una mica esverat pels alejes. Jo que li dic, si, però ara et toca a tu. Refem material i surt com un esquirolet, al cap duna estona comença a donar-me bones noticies. Pitons, pitons ,un espit, més pitons, algún pont de roca..., reunió!!!
Penso que ja li tenim el peu al coll, que bo que ets li crido des de sota el sostre. Estic penjat, tinc una abisme als peus, la roca és un zurullo, però estic content, no és broma...
Arribo a la reunió en millor estat mental del que esperava. Ara surto jo. Em dic a mi mateix que pujo, o pujo , o passo volant movent les orelles, vamos!!!. No sense tornar a fornicar, aquest cop amb unes molsetes, abasto la seguretat del cim. En concret la d'un tronc d'alsina. Trio la que més s'asembla a la meva mare, o sigui la que quasi no puc ni abraçar.
Puja en Miquel, molt ràpid. Ens abracem contents per la via. Ell va a buscar les motxilles, jo plego cordes, la resta..., ja és una altra història.