dijous, 21 d’abril del 2011

Buscant-nos la vida..., Knocking 'Round the Zoo

Que si brokeback, que si mountain..., el rollo de sempre, escalar. L'Eduard i jo quedem que per setmana santa faríem bé d'anar a buscar-nos la vida per algun quartillo d'aquests d'anar fent i posa el que puguis o sàpigues. La nostra idea és anar a Sant Llorenç de Montgai, a fer un repasillo a les ressenyes que tan amablement el troncescalador es curra pel personal. Un intensiu de Vidal-Farrenys, vamos... La meterlejia pinta pitjor que una cita amb una madrilenya per veure la final de copa, o era  per anar de copes amb una madrilenya fins el final..., no sé, o algo així crec.
Son les onze quan m'enfilo pel primer llarg de l'espero Original. La seva xemeneia ja em fa penjar-me la motxilla de la daisy, day no, day també. La via té les reunions equipades, alguns bolts, pitons i algun tram on t'has de buscar la vida. Llarg l'Edu, llarg jo, la cosa va fent fins el cim. Baixem al càmping on tenim reservat un bungalow. Ens fotem un dinar d'escandol: vinillo, xoricets, cafetó i cap a paret un altre cop. Com que el pla era anar a la Martinetti, però el parte és el parte, optem per anar a la Xemeneia Carles Andrés. Tothom en parla i sap on és, però d'enfilars'hi, una altre cosa és. Una mica més tips i bolingues del que tocaria ens plantem a peu del tema. Ja suposo que molt neta no deu ser l'escalada, d'estil dic, lo de l'equipament si que és net, si...
La primera reunió la faig d'un buril sense plaqueta i un parell de friends. La cosa queda de fàbula. Puja l'Edu i surt a pel següent llarg o secillament et busques la vida fins un parabolt que fa de reunió al cap d'una trentena de metres. L'Eduard afegeix consistència, com a bon enginyer, amb un parell de ponts de roca. Arribo jo i faig un passeig cap en fora per mirar de veure la magnitud de la tragèdia. Tràgic si que és, no veig res. L'estalagtita, la tita enlaire, la mita penja... , si que la veig. M'enfilo com sé i puc, que és poc, sobretot lo segon. Al cap d'una bona metrada poso un pont de roca de collons, gran no com els meus ara. Al cap d'un altre parell llarg de metres poso les mans en una guarreria de forat, que escarbant pel guano veig que és pont de roca. Baga que te crio. Tiro un ratet més i per fí veig un munt de bagues que pengen, el famós pont de roca d'on toca flanquejar. D'allà a la sortida un camí..., i una merda. Poso tot el que sé i trobo. Fins i tot passo la corda per un camalot vell del 1 que algú no ha sabut com recuperar. Ojo, també hi ha un parell d'espits. Sortir és un altre tema, el timborrio és impresionant i jo no paso pel forat que vull passar. Em trec el casc i improviso un pont de roca amb un nus Cassin. La cosa surt i abasto la reunió més alterat del que toca. L'Edu, que segueix les meves evolucions d'orella saluda amb alegria el meu: reunió!!!
Puja el company, millor que jo per descomptat. Fem cim i fotem el camp cap el bungalow a sopar i veure el futbol. Al final la cosa ens surt millor a nosaltres. No es pot guanyar sempre... La Martinetti la deixem per l'endemà. Plou quan  l'Edu munta la segona reunió. Rapelem i al terra surt el sol. Nosaltres si que en sabem de perdre. L'Edu em mira i em diu sé d'un lloc a Balaguer on fan una coca de recapta de puta mare. Som-hi doncs, a buscar-se la vida...

7 comentaris:

Ricard de Mataró ha dit...

Felicitats per les vies, collons, he patit llegint la piada de la xemeneia i a l´hora tinc moltes ganes d´anar-hi,la poso en "tareas pendientes".

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Gràcies Ricard, les vies són collonudes. La xemeneia, és més factible i segura del que sembla, sobretot si trobes els ponts de roca que són grans i abundants, i sobretot si el tema de xemeneies el tens controlat. La via és curta però molt maca i intensa.

nenivan ha dit...

que guapa aquesta xemeneia, amb lo que a mi m'agraden i no la coneixia.... Suposo que deu ser la que hi ha a darrere el Cilindre oi?

Saludus

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Ai Ivan, des que vaig fer la TIM amb en Miquel, res és el mateix en el que a xemeneies fa... Vull anar a fer l'esquelet d'aquí poc per veure si el recordo tal com era o alguna cosa ha canviat...
Em repeteixo, que grande lo de la cosmica nen...

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Per cert, si que és la del cilindre.

Miquel Vilaplana Abadal ha dit...

Ei, Bernat: ja saps que això de les xemeneies m'agrada. M'hi hauré d'arrivar, però tal com l'expliques i com que no he vist mai la ressenya, fa una mica de por... Una abraçada

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Miquel, res que un esquirolet com tu no pugui fer... Escalatroncs i tira p'alante!!!

Una gran abracada