Bé,
Avui ha estat un dia de mestres : hem anat amb en mestre Basas, Enric Mullor i Gabi Cerdà. Hem après molt : ufffff !!!!
1- La tàctica, planificació i l'estrategia : en mestre Basas (más sabe el diablo por viejo que por diablo) ha valorat la situació i ha proposat - saviament, al arribar a Monistrol - una parada tècnica per esmorçar i adaptar-nos al ritme que marca la natura de Montserrat. La temperatura mentrestant ha pujat uns graus des de els -5 fins els nosequè que marcava el meu estómac amb l'entrepà de truita siguent processat. Saviament i per indicació d'en mestre Basas hem agafat el cavall de ferro i en un plis-plas ens em plantat a peu de via. Hem anat a conquerir el Gegant Encantat. I només faltava en Bernat (mestre Soto).
2- La psicologia : la via ha estat a la alçada del repte (jajajajajaja) i ens hem empleat a fons. Avui hem passat del ecològic, del natural....i ens hem estrenat en l'artificial : aggggggggg!!!!!!!!.
3- Els fonaments : hi han hagut dos pilars fonamentals : l'ofici d'en mestre Basas i la psicologia dels companys Cerdà i Mullor que a més de les encertades instruccions m'han recolzat anímicament. Són la lletra que acompanya a la "musiquilla" del rocòdrom del CMSC !!!!
4- El cinquè de la cordada : faltava en Bernat (mestre Soto) però hi era. Collons si hi era !!!!
La ascensió ha estat un èxit i un repte força exigent. Realment la metereologia ha estat a l'alçada de les circumstàncies tret d'un fenomen metereològic atribuit al canvi climàtic que s'anava repetint durant tota l'ascensió : prra pa papap papapap papapap pappa: Bé mai se sap però unes llenties maltparides podrien tenir alguna cosa a veure....
I demá Sant Llorenç de Munt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada