Recordo la sensació com si haguès estat ahir mateix, i de fet en fa mes de vint anys. Renoi, caure, el que es diu caure, no li agrada a ningú. Ahir l'Andreu, es va guanyar les ales. L'Enric l'asegurava, i jo que en veu baixa li deia ,estigues al lloro que ja està molt amunt..., molt amunt. Tiu , ha xapat ?, no , em sembla que no..., porta'l curt..., res va ser tot molt ràpid. Saaaaaaaaaaaaaque!!!, un cop sec de peus al plafó. L'Enric el va aturar bé, tot va quedar en una anecdota. Cervesseta, xerrada i cap a casa. El tio es va portar com un home, fred, sense perdre massa la calma. Ja es bó. Després a riure. Noi , ja tenim un nou pilot...
Enhorabona
1 comentari:
moltes gràcies per tot, amic !!!
andreu
Publica un comentari a l'entrada