L'aresta Brucs de la Carnavalada

Ahir al matí, a les 8 i escaig vam recollir l'Agustí Cardona (sí, el de la Carles del Frigi) i vam anar cap a agulles amb intenció de fer alguna agulleta maca que calgués revisitar.
L'agulla escollida va ser la Carnavalada i la via l'Aresta Brucs (també la va obrir l'Agustí). Per arribar vam haver de fer alguns malabarismes, doncs les pluges i el vent havien deixat el camí realment difícil, però la via s'ho valia i vam arribar al peu ( una mica esgarrinxats, bé, com si ens haguéssim barallat amb un gat).
l'Agustí va fer de primer. Com que era casa seva, ell anava preparant-ho tot perquè nosaltres, els convidats ho trobéssim tot net i polit.
Primer llarg, presa petita però bona. Segon llarg, més del mateix. Tercer llarg, un "pas molt bonic" (ai, mare, i això què significa?) i ja som al cim. A l'agulla del costat, la bessona inferior, uns altres fent un "pas d'artifo molt bonic" (i això vol dir el mateix o alguna cosa diferent?)
Després de fer el cim,recollir el material, baixar fent un flanqueig i recórrer les canals d'agulles. Al cotxe i a deixar l'Agustí a casa seva amb la sensació que feia temps que no em trobava tant bé i tant de gust. Per cert, tot i la firma d'aquest post, sóc l'Elena. Com que el Mono de l'Aresta Brucs no m'ha registrat com a blogger m'he de buscar la vida i colar-me al blog.