Mmm, un tio fent fotos a peu de via,...

Al final torno a sortir a escalar, els plans èren uns altres. De tant en tant va bé canviar els plans, així quan els has de canviar sobtadament ja ho tens per la ma. Bé, de fet he tornat a sortir amb l'Ari, la Irene i el meu estimat Enric, Muñón pa los amigos. Els plans era fer una via traaaanquila, tornar d'hora a casa..., Muñón, sort que la teva dona no et pega a la cara..., brooooooooooooooma , ja saps que és broooooooma.
A lo que anavem, desfem la cordada de la risa, per fer-ne dues mixtes. Jo i la Irene per la Bego-Kush i l'Enric i l'Ariadna per la Sol Solet. A peu de via la meva companya de cordada descobreix que s'ha deixat els gats al cotxe i el Cotxe a Can jorba..., l'Speedy Gonsales , de la Granja San Francisco. Ella sap per quèeee, ha fet el trajecte molts ràpid. Tenint en compte que quan l'Ari ha abastat la segona reunió, jo ja estava a la meva primera, que està a la mateixa alcada. Per cert el primer llarg de la Bego-Kush és llarguíiiiiisim. Un cop a la reunió, hem decidit que ja passava jo , que a l'Irene li donava la risa. El segon llarg, amb els paset del sostret, és preciós. Ja a la segoa reunió he vist un tio fent fotos. L'Enric ha dubtat si era permés escalar o no, jo no recordo que la prohibició s'allargués tant..., De tota manera el cristo que liaven els barranquistes pel Joc de l'Oca i el terrabastall de l'Helicòpter que s'ha fet un munt de fer viatges (i no era groc , per cert...), podrien haver fet extingir la fauna , la flora i les rates que viuen al forat de la meva rentadora.
El tercer llarg, ha estat també per mi, mentrestant l'Enric i l'Ari anaven fent. L'ariadna ha fet dos llargs seguits de primera. La punyetera progressa adequadament. El seu tema ha estat el rappel volat des del cim de l'agulla. Com que jo , per la meva banda, ja havia abastat rapelant el punt de recepció, m'he pogut fer càrrec dels seus patiments. Ella diu que era un rappel txoricero , ha mi m'ha semblat de formatge de bola, però bueno...A l'Irene, el seu rappel en diagonal tampoc li ha molat massa. De tota manera ha baixat deucement, lo que toca...Un cop tots quatre a la reunió m'he encarregat d'anar muntant els ràppels , supervisat d'aprop, sobretot per la falta de puesto, pels meus companys. Alegrement hem anat fent els ràppelsi un cop a terra, cap al cotxe. Voliem arribar d'hora, però no, hem hagut de parar a mig camí a empaitar un grill. Quines coses que té l'Irene...Ah, del tio, cap notíca, per cert.