Ni Mas , ni menos,...demasio ofwicth pa tanta caló

Que el parte era de núvols, que li teniem ganes. Que l'Enric no recordava el llarg tan intens. Voliem anar a la Mas, i ha quedat en aixó... Em arribat xops de suor a peu de via, això si després d'agafar un, o dos, o tres trencalls equivocats. El primer llarg era meu, el segon ja veurem. El darrer cop que vaig baixar d'aquí estava per separar-me. Avui era l'Enric el que tramitava aquestes coses. El llarg, ple d'ocnis(objectes clavats no identificables), estava com el recordava. Limat i guarro, però amb més xatarra. L'equipament, digne d'un episodi de bricomanía, semblava desafiar-nos. Jo carregat amb un bon grapat de frienli's, dels gordos, i tirant a molt gordos. M'he enfilat com he sabut i he pogut. Però la calor intensa i sufocant ha fet de nosaltres el que fa amb l'aigua de les cantimplores, bullir-nos. Quan he sortit a la llum, damunt del gran bloc, ho he tingut clar. Avui no era el dia adient, ni meteorològicament, ni anímicament. Com que no és el primer cop que em passa, li he tret importància. El meu company ha assentit i hem fet un ràppel fins les motxilles.
Jà, diu l'Enric. Ja tornarem al setembre he dit jo. La cosa no estava per continuar. De tota manera , el proper cop, m'embolicaré les mans una mica. He posat un parell o tres de friends, però només per calmar l'incertesa. Vamos que, avui no era el dia...,demasio ofwicth pa tanta caló.