El dia que tocava va ploure. Realment vaig trobar que la pluja era un regal pels meus sentits. Avui ja no tocava. Tot i així un mantell de núvols tapava qualsevol possibilitat de veure el blau del cel. Tot i així marxem. En Miquel, l'Enric i jo, ja tenim clar que avui toca passar una mica de fred. Jerseiet i paravents. Pantalons llargs i samarreta tèrmica. Un bon grapat de friendlis per si les mosques, per que no per si agains
't the wind... Pujant no em trec ni el jersei, a peu de paret ja no em queda res per posar-me. L'Enric enceta el primer llarg. Posa alguna coseta per abastar algun que altre bolt. El pont de roca no se'l salta ni Déu. El buriliyo sense plaqueta que hi ha després, 
tampoc. En Miquel i jo ens reunim amb ell en breus, alguns amb més o menys gràcia. Sobretot jo que no porto fiffí i escalo amb guants. Ja se sap, allò de : gato con guantes, si hace un frio de coj...El següent llarg és meu, la xemeneia, pel camí poso un camalot, més per alleugerir el material, que per cap altre cosa, per que ja se sap, en 
un III+ és de capullos posar seguros. Més si al damunt ho escrius en el blog. Pero bueno, com que la TIM era quart grau i la fa taaaaant gent, m'haure de creure les ressenyes. Berni, tio, que dolent ets. Ara pitjor està en Miquel, el tio amb l'excusa de deixar-se les vamves a la reunió, desfà el llarg, les recupera i torna a pujar. L'Enric
i jo riem quan el tio ens diu en broma que fa sèries.
El següent llarg és per ell. En Miquel al més pur estil acrobàtic enceta el llarg espectacularment. Empeltat com està d'esquirol, s'enfila per l'esperonet, tan se li en fot no tenir prou cintes. A la reunio tornem a bromejar, tant que acabo fet l'esqueneta a l'Enric per que en Miquel vol una foto pels cursets. Total, que l'Enriquillo s'enfila com un viquingo damunt meu, d'allà salta a l'estrep, fot un parell de friendlis, més que res per calmar els seus records i surt cap el cim,(rappel) no sense saltar-se la reunió. Un altre cop plegats riem del fart de passar fred que ens hem fotut, almenys jo, que penso més en un colacao beeeen calent, que en una birra. Al Baranna, en parlem...
't the wind... Pujant no em trec ni el jersei, a peu de paret ja no em queda res per posar-me. L'Enric enceta el primer llarg. Posa alguna coseta per abastar algun que altre bolt. El pont de roca no se'l salta ni Déu. El buriliyo sense plaqueta que hi ha després, 
tampoc. En Miquel i jo ens reunim amb ell en breus, alguns amb més o menys gràcia. Sobretot jo que no porto fiffí i escalo amb guants. Ja se sap, allò de : gato con guantes, si hace un frio de coj...El següent llarg és meu, la xemeneia, pel camí poso un camalot, més per alleugerir el material, que per cap altre cosa, per que ja se sap, en 
un III+ és de capullos posar seguros. Més si al damunt ho escrius en el blog. Pero bueno, com que la TIM era quart grau i la fa taaaaant gent, m'haure de creure les ressenyes. Berni, tio, que dolent ets. Ara pitjor està en Miquel, el tio amb l'excusa de deixar-se les vamves a la reunió, desfà el llarg, les recupera i torna a pujar. L'Enric
i jo riem quan el tio ens diu en broma que fa sèries.El següent llarg és per ell. En Miquel al més pur estil acrobàtic enceta el llarg espectacularment. Empeltat com està d'esquirol, s'enfila per l'esperonet, tan se li en fot no tenir prou cintes. A la reunio tornem a bromejar, tant que acabo fet l'esqueneta a l'Enric per que en Miquel vol una foto pels cursets. Total, que l'Enriquillo s'enfila com un viquingo damunt meu, d'allà salta a l'estrep, fot un parell de friendlis, més que res per calmar els seus records i surt cap el cim,(rappel) no sense saltar-se la reunió. Un altre cop plegats riem del fart de passar fred que ens hem fotut, almenys jo, que penso més en un colacao beeeen calent, que en una birra. Al Baranna, en parlem...
1 comentari:
Ei Bernat, t'hauràs d'esmerar en les fotos o pensaré que quan hi surto queden negres, casualment...??
Una abraçada Miquel
Publica un comentari a l'entrada