Abans de l'arrós amb llamàntol

Era bon matí. l'Agustí em va passar a recollir tot puntual. Enfilem cap a Gorros i pel camí recollim el mestre Bassas : escalada de luxe. Escalar amb mestres de mestres és una experiència inoblidable.




En un moment donat el mestre Cardona em pregunta : ¿confies en mi????. Vaig estar a punt de posar-me a riure... Com és posible que qui va obrir "la que faltava", la Carles del Frigi, i tantes altres em preguntés aixó??? Si no fos axí, què collons fotia jo allà a 50 m de terra tot feliç???. En fin...

Vàrem fer un ràpel en paralel i el mestre Bassas és va quedar bocabadat !!!

Abans haviem fet la via Api de la Magdalena Inferior (oberta per l'Agustí Cardona) i una via nova del Guillem Arias que estava força ben assegurada...

Finalment, després la de cervesa reglamentària i una estona de descans tècnic vàrem conicidir a cal Cardona. Ens va obsequiar amb un plat magistral...que ja us podeu imaginar !!!

Per , encara, pujar el nivell la companyia va ser del més selecte

Això és vida !!!

Arròs amb llamàntol

És el que em donarà per sopar dissabte proper el pare de la via que vàrem fer el passat dissabte. Adivineu qui és??? l'Agustí Cardona. Serà un plaer i una honra infinita que l'aperturista de la via Carles del Frigi em convidi a sopar...

Ves per on dissabte passat vàrem fer aquesta via (de nou...). El menda-lirenda-hago-lo-que-puedo va fer els llargs 1-2-4 de primer : uffff quina suada...El muro i el sisè llarg li vàrem deixar al mestre Soto. Sí, sí, el Bernat.Aquell a qui el seu pare els germans Massó li han dedicat una via recentment... Joer quin luxe de companys de taula i escalada que tinc !!!

Perdoneu que no posi fotos però tot i que vaig dur la màquina de retratar les piles gaudien d'un merescut dia festiu...ja m'enteneu.

Els companys Enric Mullor i Oliver Giralt (reconegut vuitmilista) varen fer l'Òpera Prima del Frigi, en paral·lel.

La meteo va estar a l'alçada de les circumstàncies i esperem que ho seguexi estant, que portem una temporada un xic "guarrilla"

Apa salut, i bona taula tingueu !!!

Busload of faith...

Pujo al cotxe..., Hòstia vé l'Uri, per fí escalaré amb l'Oriol...La nostra inicial idea de fer la Gede del Gorro és ràpidament substituida per la Perdavant-Aquí se vale todo- Tira p'arriba a la Gorra Marinera. A l'Enric , l'Andreu i el Folleret més que reloaded(Gabi Cerdà), li afegim l'Oriol Botey. Dues cordades, l'Andreu i jo per una banda i els altres tres per una altra. Ens enfilem mosquetonejant tot lo que se menea, que és bastant. Un dia de bandera ,una patrulla de bandera , risateràpia a dojo i una ruta molt bonica. Pel camí posem camalots allà on no trobem parabolts.
Ja al cim descobreixo amargament que el casc es desmonta per dins..., aquesta setmana anirè a protestar a la botiga super especialitzada de turno. Ja és el segon en menys d'any i mig. El primer un saleva sargon , ara un Mammut Skywalker..., al final no sé que serà, però per la pasta que van costar millor compro el següent al decartón...No sigui que un dia algú centri un bolo i toqui rematar de cap. Ara que portem casc millor anar preparat.
La via és un poupurri , que vam rematar sortint per l'aresta. Preciosa cinquena tirada, una sola corda i un rappel que quan el trobes ja només queden deu metres per tocar terra. El Folleret ha tornat, lo que no sé és si li han quedat massa forces. El bocatta de Cal Matias el va refer una mica, a ell i a tots. El fred i la pluja no ens han deixat escalar tan com voldriem aquest any, tot i així reverdejarem , com la nostra aïmada terra. Amb tanta pluja neu i collonades , no hem escalat un pijo i no serà per que al poble n n'hi hagin...

Güan, tú, tri...t'ha tocat!!

Escalar, tinc moltes ganes d'escalar. El parte diu que sol i núvols. Al final núvols ,boira i un fred que fa venir risa. Amb aquestes espectatives , lo de passejar-se per la GEDE del Gorro no acava de molar. Així que recullo a la tropa canviem de plans. A la que sóm dins del cotxe l'Enric , en Joseluís i jo comencem a divagar. A la que recollim a l'Andreu ja tenim la part més important decidida, anirem al bar de l'Hotel Bruc. Per tant escalarem a la regió d'Agulles. Com que el servei és eficient i la gana molta, ens pulim els bocates en un pispàs i divaguem sobre la via, la vida i demés. Sobretot de lo demés...

Ja al pàrquing de Can Massana el fred i la boira en reben. De tota manera no fa tan fred com la setmana passada, el fangeig fins a Coll Guirló substitueix el Drytooling d'ara fa set dies. Mentre xerrem , probablement massa animadament, trobo la via que podriem fer. Ja està, els hi dic. Anem al Cap del Guerrer, entrem pel coll que fa amb l'agulla de la Partió i així ens saltem la tirada xunga de la 50 aniversari. La cosa triumfa.
A peu de via , enceto jo el dia. Com que sóc el que ha tingut la idea...Porto un nou cable de 10 amb 2, que em van regalar uns bons amics. Trobo el segon parabolt de la segona tirada, paso la corda i p'arriba. Xapo el tercer i el quart. La cosa es posa massa tiesa pels meus dits. Miro avall i tots tres fan cara de Papà güerve po' favó... Desgrimpo un pas , però al següent passo i baixo abandonant una cinta. Els hi dic que entrarem per la Normal, però passant per la darrera tirada de la 50 aniversari. Ja la recuperarem fent el rappel, penso. Després d'un fart d'esgarrapades i derrapades sóm al coll de l'agulla amb el cingle, o sigui, al costat diametralment oposat d'on hem deixat les motxilles. Surto a buscar la reunió a l'aresta, de camí passo la corda per uns quants seguros. Els crido per que vinguin...
Güan, tú, tri... perdo el sorteig i torno a sortir jo cap amunt. L'Enric no està massa fí , en Joseluís és el segon dia que vé i l'Andreu passaria amb sol, avui ,no. Per tant m'envaig amunt. Com que els parabolts estàn relativament aprop i les presses són relativament grosses, penso que encara que les mans se'm tornin de fusta, podré fer cim. Tot va bé fins una petita panxeta. Tot i que no m'agafo a cap cinta, haig de fer alguna que altra rara maniobra per passar. Típical monserraticlimbing, una mica per aquí , una mica per allà....Faig cim, em lligo a la reunió, els crido. Mica en mica, l'una darrera l'altre, abasten la reunio. Tots tres morts de fred. Cony, el que donaria jo per posar-me uns guants com ells...Un cop estem tots quatre plegats muntem el rappel, jo no porto l'ATC, com que anàvem de friis, amb el cable...Per sort l'Enric porta una placa gigi, salvado , penso. En Joseluís té molt fred, ja li ha caigut una vamva a mitja via. Ara , li cau el reverso pel fred a les mans. Reeeé, que baixi amb la placa ell..., ja faré un invent amb mosquetons jo. Total que :güan, tú, trí...m'ha tornat a tocar a mi.
Per sort recordo com fer una espècie de Dressler amb quatre o cinc mosquetons de seguro. El dia que el mestre Bassas m'ho va enssenyar a les Moles del Don , estava atent. El dia que ,ara fa molts anys,en Cardonetti m'ho va enssenyar ,també estava atent. Avui m'ha fet molt de servei. No era ni dia ni lloc per un Dulfer , ni un Commicci. Avall vaaa, arribo a la reunió sense problemes, tots miren l'improvissat rapelador. Guai no?. Si, però millor el meu ATC...

Fent el mono per les momietes...

Deixaaaa'm! , fa estona que m'esbarallo amb els aritjols .Mica en mica entenc que l'aproximació , ben bé no és per aquí. Em fa recordar les grans enmerdades en les que m'havia vist implicat seguïnt al pare i a en Josep Barberà. Miro enrrera i l'Andreu , que no em deixa de petja, ja comença a mosquejar-se. Beerni, segur que anem bé?.

Per fí arribem al peu de via, lòoooooogicament hi havia un camí millor. El nostre objectiu és enfilar-nos a les Momietes(L'Aglà i l'agulla Mare). Primer cal abastar el coll que les separa. A les guies diu que es puja grimpant. Prefereixo pujar per un esperonet que hi ha a l'esquerra del diedret on trobo alguns parabolts(3 de 8mm). Portavem camalots variadets, perooooo..., millor per un altre estona. Al coll faig reunió d'una alzineta i crido a l'Andreu. Al cap d'una estona ja estic ordenant el material per si trobo algun lloc on posar-lo. L'agulla Mare ,tot i què fàcil, no la recordo amb cap seguro. Ara, a la meva base de dades, hi tenia posat que podia ficar friends en forats i algun merlet. Surto...

Al cap d'una estona sóc a la reunió del cim. He mosquetonejat quatre parabolts, de camalots res de res. Tampoc em veig desgrimpant molt alegrement per aquí..., bueno si no hi haguès cap altre remei...Torno a maleïr les guies. La reunió és rapel·lable de dos parabolts del 10 amb anella i cadena, més que correcte. La roca està bastant bé. Penso que és un tercer molt superior o un quart inferior. L'Andreu puja alegrement, quatre fotos i rappelem. Abans saludem alegrement a l'Enric i en José Luís que fan la Màquina de tren.

Ara anem a per l'Aglà. 3b i desgrimpable...,i un pijo!! .Només sortir ja poso un camalot molt petit , mosquetonejo un parell d'escarpes un parabolt i un tac de fusta. Sortida al cim dificilota i descomposta. 3b i desgrimpable..., no si...Munto reunió a una alzina i crido a l'Andreu. Quan puja no va precisament tranquil. Tercer superior, no?. Burleta , em mira i somriu dient-me: És una ironia , no?. Rappelem, de fet fem dos rappels. Paso de fer el tonto estirant una corda que no segueix. Desfermant una alzina que el proper cop deixarà baixar a algú altre...Massa anys empaitant al meu pare per Montserrat m'ha enssenyat a ser pacient a l'hora de baixar d'una agulla. També m'han enssenyat que al contrari que alguns pescadors , alguns escaladors...en comptes d'exagerar, pueeeés...

Fent l'estel a la Saca Gran...

Diuen que Déu protegeix als boixos, tot i que jo penso que als tontos ens té mimats. El cap de setmana pintava bé, ni un núvol, bieeeén!!. Probablement ,la ventolera que vam trobar es va encarregar de fer bons els pronòstics de la merelejia. Finalment puc escalar el diumenge, truco al Muñón. Que si,...quedem. En Guillem i en Marc completen la plantilla. El tracte es que en Guillem ens passi a buscar amb la furgo. Aaaai , páaapa la de nigosssios que íbamo a aseeer con unna fregoneta commo la de Guilleermo. El punyetero condueix com si anés amb moto. Resultat: Muñón i jo tenim un sobtat problema que malda per sortir...Quan un cop esmorcats ens posem els arnessos , el hi dic que són com els meus calcotets , ...lo marrón pa' trás. Quina por que he passat.
En Guillem i jo fem cordada. L'Enric i en Marc ens seguiran. El primer llarg passa bastant ràpid, tres parabolts i un pitó. Estan a la distància justa, dic justa per que just quan comences a rebuscar entre els friends, a veure quin posarè..., decideixes arribar al següent seguro. Les reunions són totes rappel·lables. Dos parabolts del deu amb anella. Les reunions disposen generalment d'algun que altre buril , que cas que fossin dues cordades podrien repartir el tema. Al segon llarg es comenca a notar la ventolera, només sortir de la reunió ja negocio amb el vent el millor moment per xapar el parabolt. Amb el pitó que hi ha una mica més amunt passa 3/4 del mateix. Abastar els dos pitons següents i el parabolts és més senzill, entrar a la reunió a plena aresta , no. Munto la reunió i em poso de cul al vent. En Guillem puja amb les mans glacades, l'Enric també. Negocio amb en Guillem el protocol a seguir, un com sota la bavaresa, si el vent m'impedeix pujar, hauré de desfer el camí fins la reunió. Abasto el primer parabolt reptant, com un gat en un sembrat que empaita pardals. A la que trec el cap a la bavaresa l'agulla apantalla el vent. Trec el cul en fora pillo catxo de la llastra , xapo el parabolt i a por ellos.
Sortir d'allà per entrar a la reunió és un altre tema el vent me les torna a fotre. Mica en mica van arribant tots, el rappel però serà la hòstia. Ni lligat em sento segur, el vent udola i ens sacseija com a ninots. Tiinc la terrible sensació que el primer que faci el rappel farà d'estel. Llenco les cordes i em lligo els caps. El rappel és curt i fàcil, però no estic per bromes. Un cop a baix , deixo uns metres i lligo els caps a una alzineta. Tots van baixant, el més llest en Marc que s'ha fotut la corda dins del goretex. Marxem d'allà corrents, no tan ràpid com en Guillem, però bueno. ..

La vida és aixó, riure...(Tira pa'rriba el Muñón...)

Dissabte, ronda de trucades, res . El que no està operat , té altres plans. Total al final quedem l'Enric(Muñón) i jo. Jo poso el ketxup, ell posa el frankfurt....,o sigui jo poso el cotxe i ell l'esmorzar. Com darrerament, anem a l'Hotel Bruc. Menys penya , menys cua , menys fum, menys jartaà de bocata, la resta lo mimmo de too los laos. Presio paresio.
El nostre objectiu és estrenar els dos camalots que els reis majos, per lo enrrotllats, li han deixat a l'Enric. Lo de magos res de res , la pasta va desaparèixer de la cartera de l'Enric i va anar a la caixa registradora d'una coneguda botiga del gremi...Siiii, el de la barba, la botigaaa de seeempre.A lo que vamos, que haviem de triar alguna cosa . Factible, per poder posar els trastets, ..., la bitlla, li dic entre xiste i xiste. Riem tant que la gent ens mira raro..., l'Enric diu que vale. De camí li pregunto quins llags ha fet de primer. El segon mai diu. Pos jo crec que avui et toca a tu. Que cabrón, penso. Però com en el xiste..., deja que vaya el americano que se muere de ganas. Previa donació d'una generosa quantitat de matèria orgànica a la sagrada muntanya, em lligo els dos caps de corda. El primer seguro està lluny del terra, però al cap de poc poso un parell de camalots a la llastra que trobo. Més amunt trobo un altre spit per entrar a la reunió. Puja en Muñón, li explico el tema, es deixa, i tira pa'rriba. Posa un omega pacífic, el gran crec, un fisurero... millora la seva posrura i surt cap a la placa com un pepe. Arriba al pitó , veu el buril, li dic que aprop hi ha una bústia molt guapa ,surta per ella a. Al cap d'una estona veig que treu el cul en fora despreocupadament, el bandarra ha pillat la bústia. Supera els darrers metres i entra a la reunió.
Al cap d'una estona em recupera les cordes i pujo. Com canvien les coses de segon..., continuo cap el cim fins el pot de registre. Signem , com en els vells temps, animalades. Estic content, amb la de dies que plovia, tornar a un lloc així mola. Veiem una cordada que fa la no sé què a la Manolito García, el primer llarg és una cascada però sense gelar. N´hi ha uns altres a la Bola i uns que fan algo raro per la Dumbo.Per mi que s'ha saltat la reunió, els hi dic algo , fa que si..., millor no miro.
Tornem a casa, rient, com sempre. La vida és aixó, riure...