voyage....

Era molt d'hora. Havíem de passar a recollir el meste Cardona. Després al mestre Bassas. I, finalment, a Monistrol de Montserrat, al mestre Abelló.






Parella de fet... : metres i metres de cordada plegats....mosquetonejant la corda de la vida !!!

Enfilàvem cap Oliana. L'aproximació is about 1,5 hours...

A peu de via...van haver problemes mèdics : el mestre Agustí Cardona ( si, si...el de la via Carles del Gorro Frigi !!!) amb problemes d'esquena i jo mateix amb problemes de cagarrines - soldado cobarde vale p'a dos guerras...-jajajajaaja.

Cal veure el semblant de pau interior del mestre bassas, a peu de via...




És a dir el mestre Cardona i un servidor vam anar fer turisme per les restes dels dinosaures : Òndia foten mes por que un 6a+ !!!! jajajajajaja




L'anècdota del dia, acollonant : la jove del Guillem Aries, prenyada de 7 messos fent cordada... Aquí és quant es demostra quin és el sexe fort : chapeau !!!!




Benvolguts companys..! fins la pròxima : Atenció, obertura de la via
Conxita León...a la regió d'Agulles de Montserrat. Una via d'escola d'artifo començada obrir pel mestre Cardona i el mestre Soto- Berni, of course- ...i que honorablement ajudaré a acabar.


Apa , Salut !!!

Let’s get lost!

Aquest escrit ha estat realitzat per Oriol Botey.

Aquest cop al Enric també li anava millor quedar dissabte. Tot pujant anem decidint on ens enfilem. Tot i que les propostes del Enric són temptadores jo tinc molta son i no em noto molt inspirat per arriscar. A més al hivern he escalat poc i no tinc pila. Els Ae's i/o A0's em fan mandra. Remenant la guia de Montserrat Cara Norte veig una foto xula del Camí del Xas i segons la ressenya sembla prou ben equipada. Ens decidim a provar-ho. Comença al mateix lloc que el conegut i repetit Camí de l'Alzina (la variant de la canaleta), comparteix el primer llarg.Arribem al peu i ja hi ha dos nois apunt de començar. Fem temps, anem tard. Finalment l'Enric fa el primer llarg i monta una reunió poc elegant. Li demano que segueixi de primer al segon llarg, jo ja treure les ungles més amunt. Sense saber-ho el poso en una situació xunga. Només la astucia i la tossuderia el fan sortir del llarg més guarro de la zona. És una fisura amb roca descomposta sense cap seguro. Equipa amb tascons, friends i una cinta en un abret que esta dient "no em toquis". Des de a R m'ho miro i intento que s'ho repensi, podem seguir pel camí de l'Alzina...però s'ho curra...molt! i surt per dalt. Jo de segon i pateixo per la poca estabilitat de tot el que tinc al abast. Si fos per mi, estariem a l'altre via...i es que avui buscava comoditat...que tonto!Després de la feixa boscosa busquem la continuació. Caminem pel peu de la paret i no trobem les xapes grogues...i això que haurien de ser grogues!! Finalment decidim que on hauria d'estar la via, no hi és. Anem altre cop a la esquerra i ens decidim per l'Àrea de Servei, que ja vaig fer l'any passat amb en Marc. Temo pel segon llarg, l'any passat vaig suar tinta per passar-lo. Demano obrir també el primer per centrar-me i si de cas l'Enric pot acabar la via amb els dos ultims. Som-hi doncs!!El primer és agradable! Per fi ja estic despert. És la una del migdia i tinc gana! El seguent llarg és el pinyolet de la oliva, 6a+ i només he anat a roca tres dies des de l'any passat! Ja patirem ja! M'hi poso i vaig fent, està molt ben assegurat. Ara que, amb la meva confiança, a cada xapa m'agafo de la cinta per passar la corda, descanso i encaro la següent, que no estic per filigranes. Vaig lent pero avanço i la cosa s'acaba humanitzant fins a la R. L'Enric puja ràpid, només descansa un parell de cops i ja som els dos a la R. El que queda, menys un resalt, és força amable.-Vas tu tio! a mi em queda poca gasolina, no estic entrenat per això.- En un moment, l'Enric és al ressalt i s'ho mira força. Acaba provant els estreps i se'n va massa a l'esquerra però amb una mica de flanqueig arriba a la seguent xapa. D'aquí a la R en un moment.- L'últim llarg també per tú xaval.- Abans de tenir temps de pensar-hi ja és dalt. xerra amb els de la cordada del costat que han acabat poc abans que noslatres. Arribo amb poca estona. El "top" ha tingut recompensa. La primavera ja despunta i les floretes estant precioses...sobretot..ehemmm...la rosseta d'aquell costat del camí. Visca el turisme excursionista!

Escrit realitzat per Oriol Botey.

Abans de l'arrós amb llamàntol

Era bon matí. l'Agustí em va passar a recollir tot puntual. Enfilem cap a Gorros i pel camí recollim el mestre Bassas : escalada de luxe. Escalar amb mestres de mestres és una experiència inoblidable.




En un moment donat el mestre Cardona em pregunta : ¿confies en mi????. Vaig estar a punt de posar-me a riure... Com és posible que qui va obrir "la que faltava", la Carles del Frigi, i tantes altres em preguntés aixó??? Si no fos axí, què collons fotia jo allà a 50 m de terra tot feliç???. En fin...

Vàrem fer un ràpel en paralel i el mestre Bassas és va quedar bocabadat !!!

Abans haviem fet la via Api de la Magdalena Inferior (oberta per l'Agustí Cardona) i una via nova del Guillem Arias que estava força ben assegurada...

Finalment, després la de cervesa reglamentària i una estona de descans tècnic vàrem conicidir a cal Cardona. Ens va obsequiar amb un plat magistral...que ja us podeu imaginar !!!

Per , encara, pujar el nivell la companyia va ser del més selecte

Això és vida !!!

Arròs amb llamàntol

És el que em donarà per sopar dissabte proper el pare de la via que vàrem fer el passat dissabte. Adivineu qui és??? l'Agustí Cardona. Serà un plaer i una honra infinita que l'aperturista de la via Carles del Frigi em convidi a sopar...

Ves per on dissabte passat vàrem fer aquesta via (de nou...). El menda-lirenda-hago-lo-que-puedo va fer els llargs 1-2-4 de primer : uffff quina suada...El muro i el sisè llarg li vàrem deixar al mestre Soto. Sí, sí, el Bernat.Aquell a qui el seu pare els germans Massó li han dedicat una via recentment... Joer quin luxe de companys de taula i escalada que tinc !!!

Perdoneu que no posi fotos però tot i que vaig dur la màquina de retratar les piles gaudien d'un merescut dia festiu...ja m'enteneu.

Els companys Enric Mullor i Oliver Giralt (reconegut vuitmilista) varen fer l'Òpera Prima del Frigi, en paral·lel.

La meteo va estar a l'alçada de les circumstàncies i esperem que ho seguexi estant, que portem una temporada un xic "guarrilla"

Apa salut, i bona taula tingueu !!!

Busload of faith...

Pujo al cotxe..., Hòstia vé l'Uri, per fí escalaré amb l'Oriol...La nostra inicial idea de fer la Gede del Gorro és ràpidament substituida per la Perdavant-Aquí se vale todo- Tira p'arriba a la Gorra Marinera. A l'Enric , l'Andreu i el Folleret més que reloaded(Gabi Cerdà), li afegim l'Oriol Botey. Dues cordades, l'Andreu i jo per una banda i els altres tres per una altra. Ens enfilem mosquetonejant tot lo que se menea, que és bastant. Un dia de bandera ,una patrulla de bandera , risateràpia a dojo i una ruta molt bonica. Pel camí posem camalots allà on no trobem parabolts.
Ja al cim descobreixo amargament que el casc es desmonta per dins..., aquesta setmana anirè a protestar a la botiga super especialitzada de turno. Ja és el segon en menys d'any i mig. El primer un saleva sargon , ara un Mammut Skywalker..., al final no sé que serà, però per la pasta que van costar millor compro el següent al decartón...No sigui que un dia algú centri un bolo i toqui rematar de cap. Ara que portem casc millor anar preparat.
La via és un poupurri , que vam rematar sortint per l'aresta. Preciosa cinquena tirada, una sola corda i un rappel que quan el trobes ja només queden deu metres per tocar terra. El Folleret ha tornat, lo que no sé és si li han quedat massa forces. El bocatta de Cal Matias el va refer una mica, a ell i a tots. El fred i la pluja no ens han deixat escalar tan com voldriem aquest any, tot i així reverdejarem , com la nostra aïmada terra. Amb tanta pluja neu i collonades , no hem escalat un pijo i no serà per que al poble n n'hi hagin...

Güan, tú, tri...t'ha tocat!!

Escalar, tinc moltes ganes d'escalar. El parte diu que sol i núvols. Al final núvols ,boira i un fred que fa venir risa. Amb aquestes espectatives , lo de passejar-se per la GEDE del Gorro no acava de molar. Així que recullo a la tropa canviem de plans. A la que sóm dins del cotxe l'Enric , en Joseluís i jo comencem a divagar. A la que recollim a l'Andreu ja tenim la part més important decidida, anirem al bar de l'Hotel Bruc. Per tant escalarem a la regió d'Agulles. Com que el servei és eficient i la gana molta, ens pulim els bocates en un pispàs i divaguem sobre la via, la vida i demés. Sobretot de lo demés...

Ja al pàrquing de Can Massana el fred i la boira en reben. De tota manera no fa tan fred com la setmana passada, el fangeig fins a Coll Guirló substitueix el Drytooling d'ara fa set dies. Mentre xerrem , probablement massa animadament, trobo la via que podriem fer. Ja està, els hi dic. Anem al Cap del Guerrer, entrem pel coll que fa amb l'agulla de la Partió i així ens saltem la tirada xunga de la 50 aniversari. La cosa triumfa.
A peu de via , enceto jo el dia. Com que sóc el que ha tingut la idea...Porto un nou cable de 10 amb 2, que em van regalar uns bons amics. Trobo el segon parabolt de la segona tirada, paso la corda i p'arriba. Xapo el tercer i el quart. La cosa es posa massa tiesa pels meus dits. Miro avall i tots tres fan cara de Papà güerve po' favó... Desgrimpo un pas , però al següent passo i baixo abandonant una cinta. Els hi dic que entrarem per la Normal, però passant per la darrera tirada de la 50 aniversari. Ja la recuperarem fent el rappel, penso. Després d'un fart d'esgarrapades i derrapades sóm al coll de l'agulla amb el cingle, o sigui, al costat diametralment oposat d'on hem deixat les motxilles. Surto a buscar la reunió a l'aresta, de camí passo la corda per uns quants seguros. Els crido per que vinguin...
Güan, tú, tri... perdo el sorteig i torno a sortir jo cap amunt. L'Enric no està massa fí , en Joseluís és el segon dia que vé i l'Andreu passaria amb sol, avui ,no. Per tant m'envaig amunt. Com que els parabolts estàn relativament aprop i les presses són relativament grosses, penso que encara que les mans se'm tornin de fusta, podré fer cim. Tot va bé fins una petita panxeta. Tot i que no m'agafo a cap cinta, haig de fer alguna que altra rara maniobra per passar. Típical monserraticlimbing, una mica per aquí , una mica per allà....Faig cim, em lligo a la reunió, els crido. Mica en mica, l'una darrera l'altre, abasten la reunio. Tots tres morts de fred. Cony, el que donaria jo per posar-me uns guants com ells...Un cop estem tots quatre plegats muntem el rappel, jo no porto l'ATC, com que anàvem de friis, amb el cable...Per sort l'Enric porta una placa gigi, salvado , penso. En Joseluís té molt fred, ja li ha caigut una vamva a mitja via. Ara , li cau el reverso pel fred a les mans. Reeeé, que baixi amb la placa ell..., ja faré un invent amb mosquetons jo. Total que :güan, tú, trí...m'ha tornat a tocar a mi.
Per sort recordo com fer una espècie de Dressler amb quatre o cinc mosquetons de seguro. El dia que el mestre Bassas m'ho va enssenyar a les Moles del Don , estava atent. El dia que ,ara fa molts anys,en Cardonetti m'ho va enssenyar ,també estava atent. Avui m'ha fet molt de servei. No era ni dia ni lloc per un Dulfer , ni un Commicci. Avall vaaa, arribo a la reunió sense problemes, tots miren l'improvissat rapelador. Guai no?. Si, però millor el meu ATC...

Fent el mono per les momietes...

Deixaaaa'm! , fa estona que m'esbarallo amb els aritjols .Mica en mica entenc que l'aproximació , ben bé no és per aquí. Em fa recordar les grans enmerdades en les que m'havia vist implicat seguïnt al pare i a en Josep Barberà. Miro enrrera i l'Andreu , que no em deixa de petja, ja comença a mosquejar-se. Beerni, segur que anem bé?.

Per fí arribem al peu de via, lòoooooogicament hi havia un camí millor. El nostre objectiu és enfilar-nos a les Momietes(L'Aglà i l'agulla Mare). Primer cal abastar el coll que les separa. A les guies diu que es puja grimpant. Prefereixo pujar per un esperonet que hi ha a l'esquerra del diedret on trobo alguns parabolts(3 de 8mm). Portavem camalots variadets, perooooo..., millor per un altre estona. Al coll faig reunió d'una alzineta i crido a l'Andreu. Al cap d'una estona ja estic ordenant el material per si trobo algun lloc on posar-lo. L'agulla Mare ,tot i què fàcil, no la recordo amb cap seguro. Ara, a la meva base de dades, hi tenia posat que podia ficar friends en forats i algun merlet. Surto...

Al cap d'una estona sóc a la reunió del cim. He mosquetonejat quatre parabolts, de camalots res de res. Tampoc em veig desgrimpant molt alegrement per aquí..., bueno si no hi haguès cap altre remei...Torno a maleïr les guies. La reunió és rapel·lable de dos parabolts del 10 amb anella i cadena, més que correcte. La roca està bastant bé. Penso que és un tercer molt superior o un quart inferior. L'Andreu puja alegrement, quatre fotos i rappelem. Abans saludem alegrement a l'Enric i en José Luís que fan la Màquina de tren.

Ara anem a per l'Aglà. 3b i desgrimpable...,i un pijo!! .Només sortir ja poso un camalot molt petit , mosquetonejo un parell d'escarpes un parabolt i un tac de fusta. Sortida al cim dificilota i descomposta. 3b i desgrimpable..., no si...Munto reunió a una alzina i crido a l'Andreu. Quan puja no va precisament tranquil. Tercer superior, no?. Burleta , em mira i somriu dient-me: És una ironia , no?. Rappelem, de fet fem dos rappels. Paso de fer el tonto estirant una corda que no segueix. Desfermant una alzina que el proper cop deixarà baixar a algú altre...Massa anys empaitant al meu pare per Montserrat m'ha enssenyat a ser pacient a l'hora de baixar d'una agulla. També m'han enssenyat que al contrari que alguns pescadors , alguns escaladors...en comptes d'exagerar, pueeeés...