Ho fa bé, el tio s'enfila ,amunt i amunt. Va posant cintes, passant la corda , amunt i amunt. Munta la reunió, em crida , ja puc pujar. Res, ho ha fet molt bé, no en tinc cap dubte. El següent llarg també el fa ell de primer, cap problema. Rappelem.
Decidim anar a fer-ne una altre. Aquest cop més dificileta.Jo pujo la corda el primer llarg, com canvien les coses, feia més de vint anys que no repetia aquesta via. Arribo a la reunió . Ara sóc jo qui el crida, puja bé , molt bé. Un cop amb mi , no ho dubta. M'ho pregunta. Com no , farà ell de primer altre cop. Surt de la reunió posa un parell de cintes i s'enfrenta amb un repte molt més seriós del que pensava. S'ho mira, tempteja el pas per l'esquerra. Passa. Passa, i puja com una moto, el tio va enxufat. Molt enxufat. Passa corrents.
Estic content. A començaments de maig el vam portar a escalar per primer cop. Ara, ja de primer. Ha estat un bon alumne, aplicat i sempre amatent.Tandebó puguem fer cordada molt anys, amics així costen de trobar. De moment les tirades no eren molt difícils, però deu n'hi dó, ha sortit molt bé dels problemes.
Per molts anys Andreu.
1 comentari:
És un plaer apendre d'un mestre com el Bernat. Mestre de la roca i savi de la vida. Ahhh i sempre porta l`hore bona...i automàtica !!!
Publica un comentari a l'entrada