Passada de frenada !!!!

Erem a la Canaleta de les Ninfes. Feia temps que tenia pendent fer el primer llarg de primer. L'últim cop que vam anar el Gabi - folleret volaor - va fer el primer llarg, i em vaig quedar amb les ganes. Ja portava uns quants parabolts xapats i el mestre Bassas em cridava : ¿veus la reunió?

I jo pensava...què collons diuen des d'abaix si prou feina tinc en trobar el següent seguro !!! Bé resulta que entre la calor que feia, el sol i la tensió d'anar de primer hi havia un pas que no em sortia. Ho vaig provar diferents cops i res. No hi havia manera !!!!

Al final, ofegat en el meu propi suor li dig al mestre Bassas... : baixa'm ! El mestre em baixa i l'Elena, a peu de via respira fons. Deuria pensar...encara se'n fotarà de cap i em deixarà el marron de l'hipoteca per mi sola !!!

El mestre em baixa i òndia ! : la corda no arriba i els números no surten. Andreu tio, em diu el mestre. T'has passat la reunió : Passada de frenada !

El mestre va pujar, va muntar reunió i va baixar. Segidament vam anar a fer una altra via de quart grau on l'Elena va escalar la mar de bé

Ara mateix em volta pel cap que el segon llarg de la Canaleta de les Ninfes va ser el primer llarg que el mestre Soto em va deixar fer de primer i em vaig oblidar de xapar la meitat dels seguros, d'enxufat que hi anava !!!!

Abans vam fer una via a la dreta de la paret que deu ser de IV grau - dos llargs - i que l'Elena havia gaudit a topeee.

Una estona abans, al cremallera vam coincidir amb una gran escaladora i millor persona : la Lu !!! : Estava parlant (small talking) amb uns col·legues que si m'he trencat el no-se-què, que si tu t'has trencat el no-se-quin : uffff. Jo ja em veia enguixat al llit...De fet anaven a la 98 octanos a provar, que si no sé què del Cervino...òndia vaig pensar : aquests són de Sant Cugat !!!

Buenooo, al final vam fer un àpat escalador amb el mestre Bassas, com ha de ser.