The brown-machine...

Jo estava tranquil, però va i em truca el najat del doctor Bonrotllo. Que si has fet la cadireta diu..., pos si, tres o quatre cops li torno. Pos et sembla anar-hi el divendres?. Mmmm...vale. Fem l'Anglada?, em diu...Tonto de mi contesto que si. Encara recordo les històries de por d'aquesta via. En Francesc( Paco ) va fer una cremallera històrica per matar-se. I el doctor, que va acompanyar al Paco en la seva ùltima cremallera a la Flip Matinal, li va el morbo. Beeeerni , no passa res , està reequipada. Però la roca és com un crunch, un gran zurullo, el millor camí per fer una pinyata del copón. Miro i miro ressenyes pels blogs, la més nova és del 2007, mmmmmmmmm.... mal rotllo.
Arriba el dia, la hora, el moment i el doctor ha tingut una mala esperiència psicotròpica, o etílica, o jo que sé... A la que estem al cotxe, lacònicament em diu que avui haig de fer jo de primer, que ja em tornarà el favor un altre dia. Bé, penso que era el que em faltava per motivar-me, eh!! i ho dic en sèrio. De camí fa una calor qu torna boig, jo vaig pensant en lo meu, el doctor té prouta feina en caminar sota la motxilla. Arribem a peu de via i al doctor se li posa en marxa la brown-machine i ha de sortir per potes a trujar-la. Mentrestant estudio el tema i preparo els trastos.
Comencem malament la primera cinta està massa lluny pel meu morro , la meva valua, el refotut pes que porto, o lo que sigui..., el doctor , que pa' algo és més llarg que un dia sense pa, la posa. Venga Berni p'arriba, em diu mentre es tomba a l'ombra a asegurar-me. Faig el llarg del pedestal, que té parabolts espits i algun que altre buril en bones condicions, bueeenu si més no acceptable. Abasto la reunió i el doctor puja al seu ritme i estil característic. La continuació fa que se'm posi en marxa la brown-machine a mi. El llarg, com recordava , té una roca nefasta, asquerosa. L'equipament és curiós, miro:..., bueno, bueno , malo, maaalo, malo i largooo, bueno, bueno, maloooooooo, bueno..., i una mieeerda.
Un dia ja vaig decidir que la roca hauria de ser acceptable, els seguros bons o possibles...,Massa vegades , sense triar-ho, havia hagut de fer trad-climbing. Si tries , fins i tot pot molar, però si t'hi trobes , pués no. Així que, fidel als meus principis (soldado cobarde vale pa' dos guerras), li dic al doctor que flanquegi a buscar més bona roca i millor equipament. Al cap d'una estona munta reunió en un arbre, al peu de dos espàrrecs de parabolt( manguis, sempre manguis, mangis per tot arreu...). Decideixo fer cim per la Xacó-Barés. El doctor, les seves extremitats i les rastes, ja han despertat. Decideix fer ell el llarg i sort en tinc doncs sense tascons i amb un nus cassin passa sense problemes. A la reunió del bloc fa cara d'estar més recuperat. Ara tiro jo, fem cara de trad, però no...L'artificial està equipat , sense sorpreses que et facin pensar en fer una pinyata..., jà!!. El pas d'entrar a la reunió cimera és llarg, descompost i...faig un saltiró per pillar la branca de la savina( el gordo volador!!!). Crido reunió i el doctor puja al seu rotllo. Ja al cim , riures a part( no cal drogar-se per fer -ho), disfrutem de les vistes. El cel guspireja sobre Manresa i el vent que aixeca la tempesta comenca a fer-nos una mica de mal rotllo. Dos ràppels i ja som a terra. El doctor corre a treure's els gats, em diu que sort que la xirla la duia jo , que si no es talla els dits dels peus. Sense presa , però sense encantar-nos anem cap el ketxup que ens espera a Can Masana.
Per lo gordo i desentrenat que estic no em puc queixar..., però soooort que no hem anat a l'Anglada.