Sentooo...ehhh! ets l'Andreu???
Òndia, vaig pensar.. Això deu ser per un altre paio : en aquesta reencarnació és la segona vegada qué estant enfilat des de lluny em criden pel nom !! M'espeten... : soc en Jordi Brazillll !!!. Mare meva...sóc jo. Berni, Berni, ens han trincat !. El Berni em diu.. tranki tiu, que sortirem per dalt !!!
Collons!!! li dic al company (en Berni Soto, escalador de luxe, millor amic i excepcional mestre...una mica més gran que jo...amb aquella perspectiva que dona portar avantatge al run run de la vida...vertical ! ) òndia tiu que som ( sóc...ummm que m'inflo) famosos...els Spice girls de la roca... És clar que li vaig deixar al company fer de primer...
En fi...que em toca negociar l'últim llarg de la via.... molt maca, de tres llargs oberta per un tal Agustí Cardona, qué hores d'ara és a l'extranger passant uns dies.
Bé, un cop amunt i després del ràpel (instal·lació nova de trinca) baixem a peu de via i ens trobem amb en Jordi i la seva troup. Abraçades, intercanvi de parabolts, small talk, i cap a casa.
Ai perdó! : La via, la que faltava a la Magdalena inferior. Tres llargs reequipats per l'aperturista...i algun turista, je, je!. El grau V+ per continuïtat i cagarrines, je je!!!
Hem de dir que la via ha estat fantàsticamnet reequipada per l'aperturista i millor desequipada per la millor promesa escaladora del meu carrer!!!
Cal anar, fer la via !! Cal dir que algun bon samarità ha indicat el peu de via amb rotulador... : umm si en Josep Barberà aixequés el cap...
Salut i parabolts
nota : mentre en Jordi Brazil llegia al post l'hem fotut 100 parabolts de la bossa.
Apa salut !
6 comentaris:
hhehee...
Curios que la millora d eles asegurances impliqui igualment l'increment de la cotació...LA QUE FALTAVA ha estat sempre Vº...
Felicitats per les millores en equipaments...
És veritat,...encara que el dauet d'agulles i la segona tirada de Haus de la mòmia, durant algun temps van ser 4 sup...
No si xulos ja erem, ja...però honestos...
Anómin com tothom sap el grau és directament proporcional a panxa del escalador jejeejejejeje
Hola, gracias per ser valens tan per re-equipar a la vostra y per fer public que em coneixeu.....jajajaja. ya sabeu que no soc molt bem vist a casa meva.
Felicitatas (Parabens) pels vostres re-equipaments despres de baixar de las 1 R de la rataplan, la que faltaba, benson y apia ven renovar la r de la via de
6a a esquerra de la epitafio, resulta que un dels meus socis (un iluminat) al mati resulta que anem a casa seva per un casc y es deixa tambe el arnes al coche seu, per tan va tocar fer tops ropes a la magdalena inferior.....
com sabeu ya he començat a millorar algunes vies de magdalenes y gorros, la chispa final sera la inaguracio de la renovada Mompart.....
Ei sense malicia eh?
de l'apertura de la HAus o el Dauet fa bastant més que de la de la MAgdalena inf..i la veritat, la subjectivització del grau ,les dificultats, i l'exposició, al perímetre estomacal, o la hipoteca personal d'un mateix és una aiguabarreig cotacional no massa precís norl?
A mi m'ha passat al revés, el primer intent al Gep llarg el vaig cotar de VI+...ara ja em sembla unamiqueta més el de sempre (III)...i suposo que amb la cadireta de rodes i la colombiana empenyent-la em tornarà a semblar VI+...però no per això li posaré una escala mecànica o el ressenyaré com a VI+.
Llegeixo aquest blog amb alegrai moltes vegades, i trobo la vostra feina prou encertada ( de veritat), però crec que en escalada ( qui millor voslatres per saber-ho) és millor adaptar-se a les dificultats que no pas adaptar les dificultats a un mateix.
I no em refereixo a un "plus" més o menys, sinó al fet de considerar legítima aquesta adaptabilitat.
Per molt que sigui "IV+" o "6a" la haus segueix sent un repte alhora de dificultat i exposició ( a pesar d eun buril i parabolt addicionals)...en vies com la QUE FALTAVA ( que més o menys sempre han estat "equipades" amb el millor de l'època) simplement es tracta de millorar els anclatges amb millor material ( segurament d'aqui a 30 anys segur que els parabolts que poseu hi ha qui els trobarà insegurs..o igual hi haurà friends que s'adheriràn magnèticament a la roca..jo que sé..)...el que cal dncs és saber respectar les vies tal i com eren, amb les seves vicissituds i estil...simplement.
darrerament he escalat a la sud del Gorro, les vies que hi ha obertes arreu..i m'han semblat una opció interessant...crecq ue és un bon exemple del que és buscar vies per obrir NOVES i deixar de manipular les antigues al nostre gust.
Bé...no sé, ja ho trobarem, salut i bones escalades!
I si entro cm anònim ( sempre ho he fet com a identificat), és epr tal aqueste amistats perilloses que cultiveu no em facin vudú, que per allà l'amazonas corre mala bava, us ho asseguro...
Ei ,et conec herbeta que et dius marduix, que diuen a casa meva. Benvolguts anònims i demés, no és millor escalar??, cadascú fa les coses com millor pot. Està clar que quan un es planteja una dificultat, aquesta és fruit de moltes coses. Les més elementals, com les assegurances, el grau d'exposició, el tipus de roca..., però també hi ha gent que és més menuda, més gran...Com que el grau és orientatiu i segons com, com les sabates...,trobo una mica esteril aquesta discusió. Les millores bàsicament són en dos sentits: renovar i modificar alguna possible situació de perill, que en el seu moment no es va tenir en compte. És més aviat un acte de responsabilitat que no una manipulació. Dic responsabilitat, doncs les vies son obertes per l'Agustí, amb el seu temps i la seva pasta en el seu moment..., no és més que això...
Publica un comentari a l'entrada