Per començar voldria disculpar-me si algun seguidor del nen Jesús troba inapropiat aquest post. Crec ,que ara fa trenta anys, una colla de Sant Cugat van començar a sortir el dia de Sant Esteve. La idea era escalar per desintoxicar-se del dinar de Nadal. Com sempre les coses degeneren. Que si cava per beure, que si a més dels entrepans , els torrons , les neules i els polvorons. El cafè del Jordi, com sempre,inmillorable. El fet és sortir a escalar, el que sigui. fins hi tot, amb qui sigui. Aquest any, la meva cordada èren en Gabi Cerdà i el pare. L'Andreu i l'Agustí, també han fet les mateixes vies que nosaltres. La resta de la colla estava repartida entre la Lapònia de la Portella Gran , l'Aresta Brucs de la Pelada, i altres. El més bonic ha estat que èrem tretze. Que les tradicions paganes també sobreviuen . Per mostra un botó.
1 comentari:
Veritablement ha estat el millor Sant Esteve de la meva existència. Un dia complert. La via, els companys, l'esmorzar especial... Sempre s'aprèn de gent tant ferma!!!
Publica un comentari a l'entrada