Penjava com un xoris. El pati era, si més no, impressionant de debò. El desplom de l'última tirada d'artificial empenyia la corda cap el buit, augmentant si cap la sensaciò : "¿hay alguien maaaaaaaaaas?". El segon i tercer rapel eren concorreguts dons hi havia cordades que pujaven per la nostra via i per la via del costat, que te nom d'italià catxondo...
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc9D9L4GLDVOtUbmXdkWJIWZETgKz0qWHBFrdyizD32lr3oaYdTtkJG-yq5jThCE-aZpHDvVG9fkwd4oAnY9wXFYe-a035gxfL21QzhNul0neMI65JkhLvEeHKMwXecpgrFjubluwAq3s/s400/19.01.08+sol+solet+003.JPG)
El dia era anticiclònic i ha fet honor al nom de la via. Els compis, com és norma, al màxim nivell. Fins la propera escalada....!!!!!!!!
1 comentari:
Que passsaaaa neeeeng!!!, no si el tonto ja el fem , ja...
Publica un comentari a l'entrada