Les meves sensacions van ser variades. Des de l'alegria, tant com per ballar jotes , la tensió al segon llarg de l'Agulla del Capdemunt, o bé la màxima concentració a la Boturuda. Feia molt fred , així que alguns , més que d'altres ,ens vam veure afectats pel vent gelat. Com ja comença a ser habitual, a més de les cabres, també hi ha algún cabrón que s'emporta les xapes d'alguna reunió. Per sort mai passa res.
Vaig estar molt content quan ens vam enfilar a la Boturuda per un lloc , sembla, diria a priori, encara que , lògicament , mai se sap,...era verge. Pas de bloc, dos friends i un keblar a un romaní. Sortida desplomadeta per un terreny un pel descompost, però amb bona presa. No se'm va disparar el coco, bé. Tot plegat era per recuperar dos mosquetons i una baga de l'Enric Bassas. Ho van deixar per poder desfer l'aresta. Volia recuperar-ho , però ja ho vam fer l'Agustí i jo. Per si algú reclama res , vam decidir possar-li el nom de SC, que tan podria ser sense complexes, com Soto-Cardona. De fet voliem recuperar el material i ja està. Vaig tornar a sentir per uns breus instants coses que no sentia des de que acompanyava al pare i a en Josep Barberà , quan l'Operació Montserrat..., quines coses.
3 comentaris:
Va ser un dia especial, una sortida molt emotiva malgrat el fred. I pedals nous B-D... És un plaer compartir aquest moments...Un agraiment pels mestres, que son collonuts entre el collonuts !!!.
Salut
Si que va ser un dia especial... escalar sense por, disfrutant el moment, sensació de relax, de deixar els problemes en un lloc molt llunya... aixo si, passant una mica de fred... molt de fred.. pero gracies als companys tot passa millor...
Que es aixo dels pedals B-D? que no m'entero....
Tambe envio un agraiment als mestres......i als companys d'escalada....
El "69" ha estat superat. Si!, i amb escreix. Son les vegades que aquest carallot d'en Bernat i jo hem compartit quelcom més que la pràctica d'un esport... i ja van 74!!!!, nen, espabila que anem tard.
Publica un comentari a l'entrada