La pujada, l'esforç, la motxilla, l'aire pur, encara és de nit, el cor batega, els pensaments passen, el camí puja, sempre puja, el frontal ens il.lumina. Em venen els records de la dinastia Soto : en Bernat, en Vicens, en Bigu, en Carlitxa...uy uy uy
Queden molts 3.000 per fer, molts 4.000 per conquerir, molts dimarts i dimecres al rocòdrom del CMSC. Però això és la forma, el fons és l'amistat, el compromís, el recolzament, la corda, els sopars al Solvay... Un agraïment pels mestres que tant m'heu ensenyat...Sempre s'apren de gent que en val la pena !!! Sens dubte el destí depara els millors moments pels cors generossos, pel meu amic Bernat. Salut !
1 comentari:
No puc fer bona cara quan m'aguanto un pet...
Publica un comentari a l'entrada