Puigarnau-Espunyes

Les espectatives de bon temps es van complir, però la temperetura era baixa. Així dons L'Enric Bassas i jo ens vem decidir a anar al Tossal de Mullpans-Roca del Corb. Vem escollir aquesta zona per l'orientació sud i la via: Puigarnau-Espunyes per que va per un diedre arrasarat del vent. Ho vem encertar, ens va sortir una matinal perfecte. La via era com la recordava, dificil però molt ven assegurada. Vaig xanar de valent. Em vaig plantar a peu de via amb la idea de passar de primer en la primera tirada. Llavors al arribar l'Enric em va dir: Que, passas tu? M'ho imaginava i li vaig posar morro. L'altre vegada no vaig passar. Ahir em va anar de conya. L'arrencada és fina, però amb l'ajut d'un estrep i dubtant un pel, vaig poder fer el pas. La segona, que per a mi és la més dificil, la va fer l'Enric. És surt d'estreps per superar un extraplom, però el més dificil és la sortida en lliure, molt fina. Marca V+, però amb l'Enric vem arribar a la conclusió de que és 6a com a mínim. La tercera la vaig tornar a fer jo. La vaig patir de valent, però a la vegada vaig disfrutar com un enano. Practicament tota és artificial, excepte una repisa un tres metres despres de la reunió i apromadament cinc metres abans d'entrar a la reunió. La quarta la va tornar a fer l'Enric, un empotrament d'alló més maco. En resum, ha estat el primer com que he escalat amb l'Enric de tú a tú i m'he sentit molt bé. Surto amb la moral pels núvol, però no puc baixar la guardia, que pot sorgir una lliçó d'humilitat en qualsevol moment.
A per la propora.