No són massa bones , però aquí el teniu. Li han possat uns parabolts al genoll, i no li han tret aquell somriure burleta de sempre. Aquí en teniu les primeres imatges.Supercadona i res més.
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
Hola a tots, jo ja he fet el que he pogut per agilitzar el tema: que tot funciones be a quirofan.... que no s'equivoquessin de cama... etc... però la veritat es que tindrem a L'Agustí una temporadeta en repos, ara que si tot va be, no crec que sigui gaire, perque com ja sabeu es una mica neguitos... Però.. jo me he quedat sense instructor de primera, aixi que si feu una via facileta, aviseume sis plau.... Fins aviat
Raquel p.d. I de paravolts res, li han posat un parell de cargols amb un diametre de 4.5 mm i una llargada de 4 cm
hola, aquest diumenge no puc, pot ser el que ve? La recuperacio d'en Cardona va endavant, avui semblava un correcaminos amb crosses... Fins aviat i gracies als instructors... Raquel
Ja torno a ser a casa. Aquest mig dia m’han donat el “pistoletaso” de sortida de l’hospital. Ara estic protocolatitzant la neva vida quotidiana per a fer-la compatible amb 32 punts de sutura o grapes i les escales per pujar al dormitori, les posturetes en la “tassa” quan s’ha d’apretar, posar-me els pantalons ....o ...treuramels ....jeje.... totes aquestes cosetes “normals” i corrents .... cullons..... Nens, gràcies a tots, el meu sincer agraïment, però especialment a la Raquel (enfermera de lujo dins i fora del quiròfan, professional de primeríssima vanguàrdia). Ha procurat fins l’últim detall per que la meva estada a l’hospital de l’Esperança (bonic nom) fos el mes agradable i suportable possible (amb habitació individual inclosa). GRACIAS RAQUEL....DE DEBÓ!!!!! Ara toca posar de la meva par per recuperar no tant sols la força al genoll, sinó la “flexibilitat” que aquest serà el veritable cavall de batalla. Però com ja aquestes alçades sabeu.... “tinc mes moral que l’alcoyano”.
Hola Agustí. Cel·lebro de veure't tant animat. Em va saber greu no poder venir a l'hospital. Ànim i et puc donar un cop de mà en alguna cosa que s'et acudeixi, fes-m'ho saber.
Hola Enric, gràcies per els teus bons desitjos i la teva generosa oferta. Neng, llàstima que formis part del contingents "mascle" i no de l'altre... per allò de si s'em acodeixi "alguna cosa"...jejeje. Estic animat; la cosa va força be tot i l'agresivitat de l'intervenció. Espero que per a la primavera ja poguem tornar a retrobar-nos tots plegats dal d'un cim.
7 comentaris:
Hola a tots, jo ja he fet el que he pogut per agilitzar el tema: que tot funciones be a quirofan.... que no s'equivoquessin de cama... etc... però la veritat es que tindrem a L'Agustí una temporadeta en repos, ara que si tot va be, no crec que sigui gaire, perque com ja sabeu es una mica neguitos...
Però.. jo me he quedat sense instructor de primera, aixi que si feu una via facileta, aviseume sis plau....
Fins aviat
Raquel
p.d. I de paravolts res, li han posat un parell de cargols amb un diametre de 4.5 mm i una llargada de 4 cm
Ei Quel , el dimuenge sortim a fer una via tope EASY al Gorro, Whatever you choose...D'instructors encara en tens.
Una abraçada i gràcies per cuidar-nos l'Agustí.
Hola Raquel. Gràcies per cuidar del mestre Cardona. Que li prescribeixin fer "el raposo" un temps es envejable : de fet jo m'apunto.
Bé, el que no acabo d'entendre és que per una operació de fimosi es posin cargols...: ondia "serà que el tamaño si que importa" !!!!!
Salut i cargols; Ay no, PARABOLTS!!
Dimenge via "tope easy" : Podeu triar entre L'esquelet i la Panxa del Bisbe...
hola, aquest diumenge no puc, pot ser el que ve?
La recuperacio d'en Cardona va endavant, avui semblava un correcaminos amb crosses...
Fins aviat i gracies als instructors...
Raquel
Hola nens,
Ja torno a ser a casa. Aquest mig dia m’han donat el “pistoletaso” de sortida de l’hospital. Ara estic protocolatitzant la neva vida quotidiana per a fer-la compatible amb 32 punts de sutura o grapes i les escales per pujar al dormitori, les posturetes en la “tassa” quan s’ha d’apretar, posar-me els pantalons ....o ...treuramels ....jeje.... totes aquestes cosetes “normals” i corrents .... cullons.....
Nens, gràcies a tots, el meu sincer agraïment,
però especialment a la Raquel (enfermera de lujo dins i fora del quiròfan, professional de primeríssima vanguàrdia). Ha procurat fins l’últim detall per que la meva estada a l’hospital de l’Esperança (bonic nom) fos el mes agradable i suportable
possible (amb habitació individual inclosa). GRACIAS RAQUEL....DE DEBÓ!!!!!
Ara toca posar de la meva par per recuperar no tant sols la força al genoll, sinó la “flexibilitat” que aquest serà el veritable cavall de batalla. Però com ja aquestes alçades sabeu.... “tinc mes moral que l’alcoyano”.
Hola Agustí. Cel·lebro de veure't tant animat. Em va saber greu no poder venir a l'hospital. Ànim i et puc donar un cop de mà en alguna cosa que s'et acudeixi, fes-m'ho saber.
Hola Enric,
gràcies per els teus bons desitjos i la teva generosa oferta. Neng, llàstima que formis part del contingents "mascle" i no de l'altre... per allò de si s'em acodeixi "alguna cosa"...jejeje.
Estic animat; la cosa va força be tot i l'agresivitat de l'intervenció. Espero que per a la primavera ja poguem tornar a retrobar-nos tots plegats dal d'un cim.
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada